Normalitzant

11/04/2012 by Yvan 9 comentaris

La corrupció és normal. I els desnonaments. Que les persones, les empreses i els Estats se saltin les lleis, fins i tot les Constitucions, també ho és de normal. Que els partits es presentin a les eleccions amagant el seu programa electoral, que incompleixin les poques promeses que han estat capaços de detallar; que es col·lapsi tota la societat per poder mantenir els beneficis dels causants de la crisi, per evitar que es cremin els que juguen permanentment amb foc; que ens amenacin amb Grècia i nosaltres no ens hi tornem amenaçant-los amb Islàndia; que es criminalitzin els pocs que encara s’atreveixen a protestar; que s’escanyi a nivell impositiu des de la classe mitjana cap a baix mentre es permet i s’incentiva per mil vies diferents l’escaqueig fiscal des de la classe mitjana cap a dalt; que es toleri el deute fiscal dels clubs de futbol; que les televisions se saltin l’horari infantil; que els mitjans públics s’ofereixin com a altaveu del discurs homòfob de la jerarquia eclesiàstica… Tot plegat ens sembla cada dia d’allò més normal. “És el que hi ha!”, sembla clamar, a crits, la nostra passivitat col·lectiva. Al llarg de la nostra història recent hem acabat norma­litzant molta merda. Acabarem normalitzant aquesta també, traspassant un llindar més en la construcció d’una societat global més injusta, més deshumanitzada, transformant en estructurals injustícies que, com a molt, haurien de ser puntuals. És el que té l’hegemonia… O ens revoltem de debò o normalitzem el món del 2012. Sembla ser que, com de costum, continuem apostant fortament per la segona alternativa…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra l’11 d’abril del 2012