Exagerats

Va, si aquest espai anava de dèries, avui en repassaré una de les que més em solen ocupar el cap: la dificultat de lluitar contra coses considerades “guais” per una part important de la població o contra problemes que molta gent no veu problemàtics.

L’any passat, a l’escola bressol pública d’Encamp, els pares ens vam queixar d’una sèrie de càmeres que filmaven els nostres fills, les seves educadores i una gran part de l’escola bressol (amb més de trenta càmeres en funcionament, de fet, s’ha de ser molt poc hàbil per no gravar-ho absolutament tot).

Bé, el cas és que van haver-hi queixes, es qüestionava la necessitat i la pertinència de les càmeres i, sobretot, l’ús d’unes imatges on es veien nens jugant, menjant o nens nus mentre els canviaven, unes imatges que es podien veure en directe, sense cap filtre i sense cap control, a la seu del Comú, al servei de circulació, i a tot el circuit intern de televisió comunal.

OK, barregem-ho tot plegat amb la complicitat de diversos equips comunals diferents, el silenci de la consellera responsable i un grapat d’elements més per considerar la resposta institucional surrealista. Com tantes altres vegades, fins que el tema no va sortir a tota castanya a la premsa no es van desconnectar les càmeres.

Disculpes, cap. El millor del cas, i el que més m’interessa avui aquí, eren els contra-arguments a les queixes: que les càmeres eren pel bé dels nens, que les imatges no es podien veure des del servei de circulació, que era una pràctica absolutament normal i, en síntesi, que els pares eren uns exagerats, que no n’hi havia per tant i que no hi havia cap motiu per la preocupació per l’ús de les imatges.

Un any després, l’Agència de Protecció de Dades d’Andorra, aquella que fa tants tríptics i tants pòsters però que no va mostrar cap interès pel tema mentre tot això passava, encara menys per actuar d’ofici, un any després, deia, l’APDA diu que sí que hi havia motius per la preocupació i evidencia que el que havia passat amb les més de trenta càmeres de l’escola bressol pública d’Encamp havia estat un disbarat majúscul. Un any després, també, detenen un treballador públic d’un altre Comú per un cas relacionat amb la pornografia infantil. Un exagent de circulació. Si en comptes d’a Canillo hagués treballat a Encamp hagués tingut accés a un canal amb 12 hores al dia de nens i nenes despullats, tot plegat subvencionat i consentit pel seu Comú.

Ara, de dimissions cap ni una. Però això sí, els exagerats eren els pares. Si com a mínim haguéssim après la lliçó… Però em temo molt que no. Em temo molt que quan ara demanem a un altre Comú que passi a penjar les fotos de les activitats dels infants de l’escola bressol a un lloc web públic i controlable en comptes de fer-ho a Facebook, on un cop penges res en perds el control absolutament, ens tornaran a tractar d’això, d’exagerats…

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 7 de desembre del 2012