Senyores i senyors, surtin de casa ara mateix i vagin al cinema perquè ja és a Andorra un dels films més esperats dels darrers temps: L’amenaça fantasma. Bé, la veritat és que no sé perquè els estic explicant tot això si, de ben segur, ja ho deuen saber. I és que no m’estranya: engeguem el televisor i surt la nau de la guerra de les galàxies, comprem una beguda i surt el ninot de la guerra de les galàxies, anem a comprar roba i hi ha la samarreta de la guerra de les galàxies. Al final, tanta galàxia afarta una mica, no troben?
Potser tanta publicitat valdria la pena si el film fos bo, però és que a més la pel·li és dolentíssima, i això no tan sols ho penso jo sinó també tots els companys amb els quals vaig anar-hi i les persones que, sortint, anaven davant nostre, que comentaven: “Que dolenta que arriba a ser!”. I és que, a diferència de les altres entregues, aquesta no té història. A més, els efectes especials no us penseu que són naus espectaculars, són simples ninotets que mouen, això sí amb molt estil, les orelletes. I és que fins i tot el títol és dolent, ja que en comptes de L’amenaça fantasma, hauria de dir-se Quina fantasmada d’amenaça. I bé, ara us ho torno a recomanar: aneu al cinema aquesta nit, perquè els tràilers de les pel·lícules que arribaran estan força bé, les crispetes són bones i les butaques còmodes. Ah, i me’n descuidava, també fan una pel·lícula, però aquesta no és gaire més bona que la que faran a la Primera.
Publicat originalment a la secció d’Opinió del nº 249 del setmanari 7Dies el 27 d’agost del 1999
Ulleres progressives 