“Y esta noche con nosotros, el padre Apeles.” (O Sofia Loren, o la duquessa d’Alba, …) El cas és que aquesta frase, amb totes les seves variants, és, de ben segur, la més utilitzada en tot el panorama de les televisions espanyoles (ja siguin públiques o privades). Televisions que es basen des de fa molts anys en la mateixa fórmula per atreure l’audiència: un humor massa fàcil i uns programes plens dels mateixos famosos de sempre. A més a més, ara sembla que s’està posant en voga basar gairebé tots els programes ens els vídeos domèstics, aquest fet es veu sobretot en la programació d’Antena 3.
Tot i que us ho sembli, l’objectiu d’aquest article no és criticar les altres cadenes, sinó destacar-ne una: TV3. D’entrada, vull dir-vos que trobo molt important que un país que, en teoria, és de parla catalana miri televisió en català, i fins que ATV no es desenvolupi totalment, aquesta és TV3. El que faré ara és donar-vos uns bons motius per convèncer-vos.
Primer de tot: la informació. En aquest punt farem una separació entre la informació de caràcter seriós i la de tipus més divertit.
Al primer apartat, trobem els informatius, que disposen de presentadors de qualitat, clars, i que a més a més, donen una informació molt objectiva (no com a TVE o d’altres). Com a complement d’aquests informatius, trobem de vegades programes especials que ens informen de manera esquemàtica de situacions complexes, com per exemple la guerra de Kosovo. Trobem també el temps, en què ja sigui el Tomàs Molina, l’Alfred Rodríguez Picó o qualsevol altre, ens expliquen de manera molt amena i concisa (i sempre amb molt bon humor) les prediccions meteorològiques. L’Entre línies també proposa sempre temes molt interessants. Finalment parlaré dels reportatges del 30 minuts, reportatges que considero d’excel·lent qualitat (opinió que m’imagino que comparteixen els membres dels jurats que han atorgat al programa tants premis).
Pel que fa a la informació divertida, parlarem de programes com Les 1.000 i una o La cosa nostra. Tot i que tots dos programes tenen com a principal atractiu la broma, si en mirem el fons ens adonarem que el que fan és informar-nos; però el que passa és que una notícia connectarà millor amb la gent si l’explica el Palomino o el Germà Jové que si ho fa l’Ernesto Sáez de Buruaga. Informar amb l’humor com a eina principal és, sense cap mena de dubte, una bona solució per a totes aquelles persones incapaces de veure un telenotícies sencer.
El segon punt de què parlarem és l’entreteniment.
Si abans parlàvem de frases famoses en d’altres cadenes, ara ho farem de la que sembla ser moda a TV3: “Estrena a televisió!” I és que darrerament trobem pel·lícules que són de nivell: també ho són les sèries com ara Laberint d’ombres; Nissaga, l’herència; Plats bruts; … En aquest apartat d’entreteniment volem parlar també de programes com ara Malalts de tele o el Xou com sou. Sincerament, encara no conec ningú que pugui passar, sense riure, més de deu minuts de qualsevol dels dos programes.
El tercer punt és l’interès d’aquesta cadena per a la comunitat per a la qual emet, Catalunya, ja que intenta fer conèixer, de manera divertida, la història de Ctalunya a través de la sèrie documental La memòria dels Cargols. També permet que la població catalana conegui tot el seu entorn per mitjà de Catalunya des de l’aire. Finalment, també s’interessa per la cultura catalana, en la qual està integrada el barcelonisme, amb el programa dels divendres Aquest any cent!
Trobaria injust acabar aquest article sense parlar del Canal 33, el qual contribueix de manera molt activa a l’èxit de TV3, gràcies a programes tan interessants com Avisa’ns quan arribi el 2000, Spot TV, Sputnik o tota la programació infantil que ve donada gràcies al Club Súper 3.
Finalment, m’agradaria fer una menció especial a la productora El Terrat, que és al meu parer una de les que més contribueix a l’èxit de TV3, gràcies a grans programes com ara Sense títol, Malalts de tele o La cosa nostra, i a una gran sèrie com és Plats bruts.
Publicat originalment al nº 65 de la revista L’Estudiant el maig/juny del 1999
Ulleres progressives 