Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Retòrica retòrica

13 comentaris

Ara fa un parell d’anys, dedicava aquest bitllet d’opinió a criticar la retòrica victimista i la dialèctica de la traïció emprada amb assiduïtat pel cap de Govern Jaume Bartumeu. Dos anys després, amb un nou executiu i, sobretot, amb un repartiment de forces al parlament a l’extrem oposat del que teníem aleshores, les coses, sorprenentment, no han canviat gaire. Evitaré ser críptic: no m’agrada la retòrica martiniana. Els motius són molts i diversos però em centraré en els aspectes que més sobresurten dels seus dos darrers discursos (registre únic del cap de Govern, al qual la seva aversió per la interpel·lació el porta a transformar-ho tot –entrevistes, debats, rodes de premsa— en un discurs, sempre més controlable). D’una banda, és difícilment comprensible en un Estat democràtic la manifesta repulsió a la crítica que transmet Martí constantment, dolgut amb la crítica, amb la polèmica, amb les barricades, amb la discrepància, amb la dissonància… També amb l’esperit crític? Una actitud incomprensible, a més, amb una situació parlamentària tan còmoda com l’actual, un 22-6 que permet una convivència òptima amb la crítica, fàcil d’incorporar amb magnanimitat si t’interessa, fàcil d’ignorar sense costos si t’incomoda. D’altra banda, m’horroritza, ras i curt, tant recurs a la pàtria, a la moral, a l’esfera personal, a l’em sap greu, al victimisme, als globus sonda, al fugir d’estudi, a l’això no toca o a l’això no és l’important, a la unitat per la unitat, a la retòrica. En temps de crisi i sense problemes de governabilitat tota retòrica és retòrica, cap excusa és vàlida, cap queixa està justificada: l’únic discurs que s’espera són els fets.

Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 18 d’abril del 2012

Anuncis

13 thoughts on “Retòrica retòrica

  1. Yvan, l’anàlisi que fas és molt certer. S’ha de dir que tot el Govern de DA s’ha empeltat d’aquesta retòrica “martiniana” ( els ministres muts també fan retòrica afàsica).
    Martí no s’ha “curat” encara del seu discurs anticonstitucional (antidemocràtic)bde 1993 .Els “constitucionalistes” defensem el dret a l’oposició que és un tret distintiu de la democràcia. Tots – PS inclòs- hem estat massa tolerants amb Martí els darrers 10 anys, amb la seves conviccions uniformistes i de monopoli de la veritat i de l’acció política . L’ideari polític de Martí no accepta el pluralisme, la seva idea de la pàtria amb tots els ciutadans compartint els mateixos interessos nega la diversitat cultural i social.

  2. Una altra vegada l’encertes amb la teva reflexió honesta i crítica. A mi també m’horroritza aquest discurs de patriota amb tons capellanístics.

  3. Els que hem tractat amb Martí, ja sabiem les seves maneres de fer i les seves limitacions. No m’he cansat mai de repetir que no estava a l’alçada del càrrec que ocupa, i aquest fet, unit al seu punt de vista cacic i retrògrad, fan que el seu discurs es limiti al victimisme i a tancar-se en banda. No és, ni serà mai un bon polític. Simplement és una cara amable envoltada de molts assessors. La crítica no és a ell, que es limita a fer el que pot; la crítica hauria de convertir-se en autocrítica. I d’aquesta manera, no deixar-nos prendre el pèl d’una forma tan burda. Perquè l’exercici del dret a vot, en una societat on el nombre de persones amb aquest dret és tant limitat i tant poc representatiu, esdevé un exercici de gran responsabilitat.

  4. Nada está perdido

    si se tiene el valor de proclamar

    que todo está perdido

    Y hay que empezar de nuevo.

    Julio Cortázar (Rayuela)

    Hem de començar de nou … tot està ja perdut! només cal llegir la premsa i escoltar les tertúlies,…
    Hem de construir i crear alguna cosa diferent. Pensar, sentir, parlar, actuar diferent…
    Els humans tenim un gran poder de creació però hi ha coses que ens aparten d’aquesta potentíssima font, que són: el pànic (i ara els medis ens hi fan entrar), el poder (que tothom vol, el banc, els polítics, el poble…)

    MAKE WAY FOR THE NEW

  5. Front a la veritat, la retòrica desapareix. No ens calen triades per confondre o despistar.
    Bon article una vegada mes!!!

    .

  6. Aquests “tics ” polítics ja els han tingut d’altres al poder. M’en recordo que al Sr. Bartumeu també l’hi ha costat, si es que ho ha fet, deixar de banda aquest victimisme. És més, jo em pregunto si acceptava la crítica el Sr. Bartumeu???o si l’hi feies alguna ja quedavas escrit en una llista apart? El Martí de vegades ens recorda al Pintat amb el seus ministres: semblava que ell mai volia interferir en la tasca del seu ministre i el deixava fer fins que la situació l’hi esclatava a les mans. Tot i així, tenim el que tenim i el que hem volgut.

  7. Es clar, tots sou socialistes decebuts del que hauria pugut esser i no fou. Aprofiteu el temps per crear quelcom de nou i profitós en lloc de tantes crìtiques, clarament partidistes. Fa fàstic.

  8. @vident Vident, fixa’t que a l’inici del post enllaço una crítica pastada que vaig fer a Bartumeu en el seu moment.

  9. Espero Sr. Lara que quan estigui impartint cursos d’institucions no fagi preguntes orientades a favor del seus ideals polítics. Per el que es comenta te molt a millora; espero que vostè també tingui el sentit de l’autocrítica 😉

  10. Gràcies a tots per comentar! Permeteu-me, avui, que no m’extengui massa en el tema… De fet, no tinc massa res més a dir…

  11. Hola Ferran, i gràcies per comentar. Compartim alguns punts però discrepem en d’altres. No estic d’acord amb què tot el Govern estigui en la mateixa “onda”. D’altra banda, aquesta actitud que critico avui de Martí no és, malauradament, ni una exclusiva seva ni tampoc de la seva formació. @Ferran Goya

  12. @sabiduria
    Hola Sabiduria, gràcies per comentar. El sentit de l’autocrítica és un dels que més m’esforço en cultivar, t’ho ben asseguro. És una de les meves obsessions. Com a tot ciutadà mínimament despert tinc, evidentment, ideals polítics, alguns vinculats amb ideologies polítiques i d’altres de transversals. Ara bé, una cosa és la meva vessant de ciutadà (despert i crític, no entenc de cap altra manera la ciutadania plena) i, per tant, aquest bloc, i una altra de totalment independent és la meva vessant professional. Com a tot professor, sóc ben conscient que desperto fílies, fòbies i indiferències… Pel que fa al contingut o al to de les meves classes sóc malaltissament meticulós amb la neutralitat ideològica a l’hora de fer les classes. Sóc molt tendenciós, en canvi (així m’ho demanen, de fet, els programes i, doncs, les lleis i, doncs, l’Estat i la ciutadania) a l’hora de defensar els valors de la nostra Constitució i, doncs, els valors democràtics, no els interessos ni dels que manen ni dels partits, són coses molt diferents i que, com a politòleg, no pateixis, sé distingir. Que tinc molt a millorar? No ho dubto. La docència és un repte constant, una feina apassionant on espero anar millorant dia a dia, classe a classe, conservant sempre, tanmateix, un munt de coses a millorar que em mantinguin sempre inquiet i motivat. Gràcies per comentar, hi insisteixo.

  13. Respecte al comentari de “Sabiduria”: QUÈ TRIST que encara hi hagi gent que continua desprestigiant (en el seu àmbit personal) a les persones per la seva forma de pensar. Per a mi, aquest és un clar símptoma de la manca d’arguments; n’hi ha que quan no poden rebatre des de la confrontació de idees, difamen.

    Respecte el teu article Yvan, avui, me n’estaré de comentar (no sigui que es confongui la velocitat amb el tocino) 😉

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s