Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…


Deixa un comentari

Baixada del turisme

Arribo a un bar amb uns amics i demanem tots una beguda. La cambrera arriba als pocs moments i ens la serveix amb un got que conté gel i llimona. Fins aquí tot bé; el problema arriba quan ens servim la beguda al got i ens adonem que aquesta, el que conté en realitat és una llimona plena de granets vermells (que no semblen gaire naturals), restes d’una beguda que havia estat servida anteriorment, i un pèl també enganxat al got (i no em demaneu gràcies a quina substància). Evidentment, demanem que si ens poden servir una altra beguda i, paradoxalment, la cambrera en qüestió em respon que “no” sense cap altra explicació. Baixada del turisme al nostre país.

Un turista arriba a la capital amb el seu cotxe amb l’objectiu de visitar botigues; quan busca un lloc per aparcar s’adona que no solament no hi ha cap lloc als carrers, sinó que tampoc no troba cap pàrquing que no porti penjat el cartell de “complet”. Finalment, després de fer entre mil i dues mil voltes pels carrers situats força lluny de la zona per la qual volia passejar, troba un lloc delimitat com a zona blava. Aparca el seu cotxe, posa el tiquet corresponent i quan torna de la seva passejada, se n’adona que li han posat una multa, i ja és la cinquena d’ençà que va iniciar les seves vacances al Principat. Baixada del turisme al nostre país.

Uns altres turistes, per evitar aquesta darrera situació, agafen l’autobús i quan paguen, el xofer els escridassa ja sigui per parlar un idioma estranger, per pagar en moneda estrangera, per no portar canvi, o simplement perquè li ve de gust. Baixada del turisme al nostre país.

Arribo a una botiga o a un súper i li demano que si tenen un objecte en qüestió. La resposta és: “Si ho troba per aquí, sí. Si no, no.” Evident. Baixada del turisme al nostre país.

Un grup de joves turistes venen al país per visitar, comprar i de passada sortir a la nit. A les quatre es sorprenen que la música s’acaba, els llums s’encenen i la gent es comença a dirigir cap a la porta i, aleshores es demanen: “Però quina hora és?” “Senyors tan sols són les quatre, però en aquets país es tanca a aquesta hora.” Baixada del turisme al nostre país.

I és que potser al nostre país no ens cuidem gaire del turisme, almenys no tant com fa uns anys. I jo, malgrat el meu article, no vull dir que això sigui culpa dels treballadors que estan de cara al públic, simplement dic que entre el Govern, els comuns, els caps d’empresa, els treballadors que estan de cara al públic, tots vosaltres i jo mateix, podríem fer alguna cosa per cuidar els turistes que, malgrat la pujada dels preus, continuen visitant el nostre país; ja que, no sé a vosaltres, però a mi, no, no em faria gràcia tornar a basar la nostra economia en l’agricultura i la ramaderia; tot i que ara que ho penso, potser estaríem millor!

Publicat originalment a la secció d’Opinió del nº 252 del setmanari 7Dies el 17 de setembre del 1999

Anuncis