Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

El 0-3

3 comentaris

Ara fa unes setmanes, la cònsol major de la capital va obrir un dels melons educatius més ignorats al nostre país: què fem amb el 0-3 anys? Evidentment, Ferrer obre el debat pressionada per la crisi i el planteja en clau competencial. Tant és, un dels principals problemes amb què es troben parcel·les de decisió com les de l’educació (pre)infantil és que són ignorades per la política i queden relegades, per tant, a la gestió pública pura i dura, sense perspectiva, sense debats, sense concedir-hi la possibilitat del més mínim canvi: poden canviar els preus de la matrícula, el color de l’uniforme o les postres del dimarts de la tercera setmana del mes, però en cap cas es planteja un canvi de model. Tant és així que tot i que el ministeri d’Educació viu immers en una remodelació del sistema educatiu andorrà, cap dels canvis va plantejat a l’etapa 0-3. D’aquí el mèrit de Ferrer. Obrim el debat, doncs? Va, un parell de coses que no entenc. Primera: si hi ha un consens tan gran en la psicologia evolutiva en com de fonamental resulta l’etapa 0-3 anys, com pot ser que aquesta no quedi coberta per una intervenció pedagògica molt més sòlida –i coordinada– per part del ministeri d’Educació? Segona: com s’explica que la 0-3 sigui la menys protegida públicament de totes les etapes d’educació no obligatòria i que resulti, doncs, 350 euros al mes més cara que d’altres etapes tan poc obligatòries com la infantil (3-6) o el batxillerat (16-18)? Perquè sempre s’ha fet així? Potser sí, però com a ciutadà espero una resposta més sòlida un cop es plantegi, de debò, un debat cada dia més inajornable…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 4 d’abril del 2012

Anuncis

3 thoughts on “El 0-3

  1. No podria estar més d’acord amb tu Yvan, i aquesta és la nostra lluita diaria invisible i enmudida.
    Parlen de les competencies socials com si fos una patata calenta que ningú vol gaire temps a les mans. Estic esperant (potser ingenuament ?) la creació d’una taula de treball amb els agents implicats, on s’obri el debat i la reflexió pedagògica que planteges…que ens plantegem tots els que hi som a prop.

  2. En Marti es el Millor, i la culpa es tota del Funcionaris i el PS, no te res a veure pero aqui pots publicar sense censor.

  3. Això mateix, de la unitat de maternitat a les aules. L’administració de torn ja se’n farà càrrec. Després ens queixem del rol paternalista –en aquest cas literalment– de l’Estat. Aquest no és el debat; pilotes fora. Jo també sóc pare novell i no espero, no desitjo, per afrontar aquesta etapa crucial en el desenvolupament dels meus fills, ni intervenció pedagògica ni protecció pública. Supernanny? De cap de les maneres! Fuig, fuig… Simplement vull prou temps perquè jo i la meva parella puguem ocupar-nos i créixer amb el nou projecte de vida que hem decidit tirar endavant.

    Prou invasió dels rols domèstics. Allò que realment cal exigir a les administracions és que creïn les condicions perquè els pares puguem ocupar-nos dels nostres fills. Aquest és, al meu entendre, l’autèntic debat.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s