Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Normalitzant

9 comentaris

La corrupció és normal. I els desnonaments. Que les persones, les empreses i els Estats se saltin les lleis, fins i tot les Constitucions, també ho és de normal. Que els partits es presentin a les eleccions amagant el seu programa electoral, que incompleixin les poques promeses que han estat capaços de detallar; que es col·lapsi tota la societat per poder mantenir els beneficis dels causants de la crisi, per evitar que es cremin els que juguen permanentment amb foc; que ens amenacin amb Grècia i nosaltres no ens hi tornem amenaçant-los amb Islàndia; que es criminalitzin els pocs que encara s’atreveixen a protestar; que s’escanyi a nivell impositiu des de la classe mitjana cap a baix mentre es permet i s’incentiva per mil vies diferents l’escaqueig fiscal des de la classe mitjana cap a dalt; que es toleri el deute fiscal dels clubs de futbol; que les televisions se saltin l’horari infantil; que els mitjans públics s’ofereixin com a altaveu del discurs homòfob de la jerarquia eclesiàstica… Tot plegat ens sembla cada dia d’allò més normal. “És el que hi ha!”, sembla clamar, a crits, la nostra passivitat col·lectiva. Al llarg de la nostra història recent hem acabat norma­litzant molta merda. Acabarem normalitzant aquesta també, traspassant un llindar més en la construcció d’una societat global més injusta, més deshumanitzada, transformant en estructurals injustícies que, com a molt, haurien de ser puntuals. És el que té l’hegemonia… O ens revoltem de debò o normalitzem el món del 2012. Sembla ser que, com de costum, continuem apostant fortament per la segona alternativa…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra l’11 d’abril del 2012

Advertisements

9 thoughts on “Normalitzant

  1. Sí senyor.

  2. Incloure tambe la retirada de la demanda sobre CTRASA i els seus socis per part del govern d Andorra. Normalitat total.

  3. Aquest sí és un discurs dels que fan falta.

  4. El teu article, dona èmfasi a que toca posar-se les piles a un mateix, es un: qui si no nosaltres?
    Molts em esperat a que quelcom o algú, es mogui i ho faci per nosaltres, estem dormits o inconscients? i per molt que ho veiem clar, ens seguim quedant en el rol de víctimes indefenses: com que jo tampoc salvar-he el mon…. i ens quedem de braços creuats. I axis em creat aquesta societat, que permet i accepta tot el que passa al nostre entorn.
    Ens queixem, però no fem res. Com si tinguéssim les mans lligades i no es deixessin prendre partit de les nostres queixes. Però no es cert, les lligadures, ens les posem nosaltres mateixos, o en qualsevol cas, permetem i acceptem que ens les posin.
    I a no ser que JA decidim que aixó deixi de ser axis, no anem per bon camí.

  5. Felicitats! Qui li posarà el picarol al gat?

  6. Gràcies als cinc per participar i pels ànims! Francesca, Maribel… alguna proposta? 😉 M’apunto!

  7. Cada dia més a prop del nou ordre mundial que ens esclavitza cada dia més i que ens imposibilita parlar, opinar, manifestar-nos, anar en contra d’allò que no ens agrada… cada dia som més marionetes… fins que ens tallin les cordes i ens llencin a la brossa…

  8. L’enhorabona per l’article Yvan!
    Tant de bò no apostem per “normalitzar-nos” d’aquesta manera.

  9. Ivan no t’an donat l’encarre de que en truquesisho vaig deixar a la redació del diari dÁndorra el tlf si no t’an donat enviame un correo i ens posen en contacte si us plau

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s