Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Normal

Deixa un comentari

D’equips, confiances, alternances i equilibris entre Govern i administració

Potser no us hi heu fixat abans, però feu-ho ara: tot sovint, quan parlem del poder executiu als Estats Units no ens referim, com fem aquí a les Europes, al Govern Merkel, al Govern Sánchez o al Govern Jospin. Allà parlen (i nosaltres ho repliquem quan ens hi referim) de l’Administració Trump, de l’Administració Obama o de l’Administració Clinton. I té molt de sentit que sigui així, perquè després d’unes eleccions com les que arribaran al novembre, no es produeix un canvi de Govern, es produeix un canvi d’Administració. Dit d’una altra manera, no només canvien els secretaris (ministres) sinó tot de comandaments i assessors, milers de treballadors que són plenament conscients que juguen a un joc en què les normes clau són la confiança i l’alternança, l’entrada i la sortida. L’objectiu és molt fàcil d’entendre si heu vist la imprescindible sèrie britànica Yes, minister: evitar que la inèrcia i la lògica administrativa (personificada en la figura del Humphrey Appleby) bloquegi la voluntat política del Govern elegit. L’equilibri entre el govern (legitimat democràticament) i l’administració (legitimada per la seva expertesa professional) és complex i delicat, i mai és llegit igual si els teus són els que entren o els que surten. A casa nostra tenim una versió extremadament light d’això que fan als Estats-Units i faríem bé ni de magnificar-ho ni de fer semblar com a absolutament anormal una dinàmica que és normalíssima. Perquè és normal que quan hi hagi un canvi de govern (nacional o comunal) et facis un equip de la teva màxima confiança (per això es diuen càrrecs de confiança, per això no estan reservats a funcionariat [digressió: potser el que no és normal és que certs llocs tècnics haguessin estat contractats com a càrrecs de confiança]). També és normal i saludable l’oxigenació de llocs clau de l’administració: que el secretari d’un comú hagi fet una excel·lent feina durant molts anys no vol dir que qui hi arribi de nou no ho pugui fer també bé i aportant, a més, noves maneres de fer, com va passar fa quatre anys a la capital, quan van incorporar un excel·lent secretari. En fi, que portem una setmana polemitzant sobre una qüestió normal i habitual i des de posicions estrictament partidistes. Res de nou aquest 2020…

Publicat originalment a la columna d’opinió Foc i lloc del Diari d’Andorra el 4 de gener del 2020

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s