Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Un padrí per negociar amb Europa

Deixa un comentari

El 21 de gener del 1793, a la Place de la Révolution de París, li tallaven el cap a un il·lustre andorrà. Es deia Louis XVI, i a banda de rei de França –o dels francesos, fins uns mesos abans— també era copríncep d’Andorra. Sense monarca al Nord, i amb el prefecte revolucionari de l’Arieja negant-se –amb un gest carregat de simbolisme— a cobrar aquell mateix any l’impost feudal que els andorrans pagaven al seu cossenyor, els habitants de les Valls van quedar-se sense copríncep i sense coprincipat. A banda d’un terrabastall en l’arquitectura institucional d’allò que dos segles després, Karl Jemanek, referint-se a Andorra, batejaria com a OJNI (objecte jurídic no identificat), la pèrdua del coprincipat tenia dues conseqüències fonamentals per als andorrans: un risc real per a la seva independència i una pèrdua dels privilegis comercials en què se sustentava una part de la seva economia.

226 anys després d’aquell episodi –que finalment es va tancar el 1806 amb un decret de Napoleó I amb què restaurava tant els privilegis com, de facto, el coprincipat—, els arguments utilitzats pels poders públics andorrans actuals per defensar el seu model d’Estat no han variat gaire. El coprincipat constitucional actual, així, es veu no només com a un model d’Estat coherent amb la tradició institucional andorrana sinó sobretot com a una eina per apuntalar la independència política d’un Estat microscòpic en l’escena internacional i per mirar de garantir la supervivència i la prosperitat d’una economia minúscula envoltada de gegants. Si bé ja no s’esperen privilegis feudals dels dos coprínceps, sí que es compta amb ells perquè exerceixin un cert apadrinament dels interessos andorrans més confessables. I, no cal dir-ho, aquestes expectatives d’apadrinament són molt més elevades amb el copríncep que presideix la sisena economia mundial i un Estat clau en l’escena internacional i en la construcció europea.

Del context històric i institucional dels dos paràgrafs anteriors, es deriva, doncs, una clara i interessada connexió estructural del Principat d’Andorra amb els seus coprínceps i, en particular, amb el copríncep francès. Per entendre la transcendència de la visita del copríncep Macron a Andorra el passat 13 de setembre, no n’hi ha prou, però, amb una visió estructural. Cal tenir en compte, com a mínim, tres elements conjunturals, tots ells relacionats amb un gran tema de fons: la voluntat andorrana de cercar un encaix el més beneficiós i assumible amb la Unió Europea.

El primer d’aquests elements conjunturals és la situació política actual al país pirinenc. La visita de Macron no arriba en qualsevol moment per a Andorra. Després d’unes eleccions generals –a la primavera— en què el tema de les negociacions per aconseguir un acord d’associació amb l’UE va monopolitzar una bona part de la campanya electoral, el de l’acostament a Europa és, sense cap mena de dubte, el gran dossier de la legislatura que tot just comença. Un símbol de la centralitat d’aquesta política pública és que el departament que la coordinarà ha sortit del Ministeri d’Afers Exteriors per constituir-se com a una secretaria d’Estat que depèn directament del cap de Govern. Es tracta, en qualsevol cas, d’un repte d’una enorme envergadura per a les institucions andorranes: tirar endavant una política pública d’una gran complexitat i transversalitat que no només posarà a prova la capacitat negociadora del país sinó també la capacitat de gestionar la mateixa negociació per part d’una administració d’un país de poc més de 70.000 habitants que s’enfronta a la totpoderosa maquinària burocràtica europea. D’aquesta manera, es fa evident que per a un govern que s’acaba tot just de constituir, amb una administració minúscula, comptar, per al dossier clau de la legislatura, amb un cert apadrinament de la meitat de l’eix francoalemany és fonamental. La visita del copríncep / president francès arriba, a més, amb un cert do de l’oportunitat: tot just quan la maquinària –passats el cicle electoral i l’aturada estival— comença a posar-se en marxa, cosa que pot ajudar a què s’encarrili bé des d’un bon inici.

Es tracta també d’un moment oportú si el que enfoquem ara són els tempos europeus. Amb la Comissió Juncker en funcions i la Comissió von der Leyen pendent d’agafar les regnes el mes de novembre –i amb els seus membres pendents de ser confirmats pel Parlament Europeu—, les negociacions Andorra – UE es troben formalment aturades i la incògnita en relació a qui constituirà l’equip negociador, quin tarannà adoptarà aquest, etc. són màximes. En aquest interregne, un suport decidit per part de París podria ser, en el cas que es doni, especialment fructífer, donat que arribaria en un moment fonamental: el de l’establiment de les normes del joc d’unes negociacions que no seran ni curtes ni senzilles.

Finalment, el tercer element conjuntural no té a veure amb el quan ni amb el què, sinó amb el qui. Més enllà del rol de la figura institucional, és rellevant la personalitat i el tarannà de qui l’ocupa. Macron no és Le Pen, és evident. Macron és un europeista convençut. Ho és a França, ho és a Brussel·les i ho va ser a Andorra la Vella, on va emfasitzar en el seu discurs la importància d’estrènyer llaços amb la resta del continent. I com que la política també va d’intangibles, la càlida acollida a Andorra d’un president que a França ha perdut vint punts de popularitat pot tenir els seus efectes en la materialització d’una esperança per al govern andorrà actual: que aquest repte d’acostament beneficiós a Europa també se’l faci una mica seu.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s