Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Apologia d’en Tony Lara

Deixa un comentari

Tony-LaraNo escric mai dels meus. Ni tan sols de les meves. Quan van néixer la Dúnia i l’Èlia me les vaig empescar per combinar la picada d’ullet que em venia de gust fer-los-hi amb alguna reflexió que pogués aportar alguna cosa als lectors… Però, ves, the times they are a-changin’ que diria el poeta (ara amb Nobel) i em ve de gust defenestrar criteris previs. I encara més per escriure aquesta nota, pendent des de fa tant de temps.

Avui em ve de gust parlar del Tony. Perquè sí. Per fardar de germà, suposo. Perquè a ell no li dic mai –a casa meva som així d’orquets tots plegats…— però l’admiro profundament. Perquè estic molt orgullós de tot el que ha fet i aconseguit… Perquè es mereix aquest i molts més reconeixements, hòstia.

També, suposo, perquè aquest és l’any –ha tret llibre, està exposant a la biennal de Land Art, les seves fotografies embelleixen el paisatge urbà de la capital…. Però no. Fa molts anys que és l’any. Fa molts anys que fot coses grosses.

Perquè la passió li ve de lluny. D’ençà que joguinejava amb la càmera del pare i se la mirava encuriosit. D’ençà de les primeres formacions amb el seu estimat Pep Aguareles. D’ençà que va decidir fer el pas i anar-se’n a Barcelona a formar-se, i flipava amb les històries de la Sandra Balcells als Balcans, i descobria l’Ansel Adams, i s’empassava teoria –El Tony? Teoria? El Tony. Teoria.— i compartia projectes amb aquell col·lega del Bruc de qui no recordo el nom, i es formava en tècnica, i descobria –això no es forma— la sensibilitat que sempre més l’ha acompanyat, i posava en ridícul els sistemes educatius que canalitzen el talent com a fracàs escolar. D’ençà que es polia els estalvis en més i més material –ara aquell filtre, ara un fotòmetre— i anotava a la llibreteta l’ordre en què feia les fotos per creuar-ho més tard amb els efectes (o no) aconseguits… D’ençà que a cada casa on l’he conegut ha muntat un laboratori –més precaris els primers, ben complet l’últim— i jo flipava de tenir un germà que s’assemblés al Peter Parker.

Vaig tenir la sort de ser a prop seu durant els primers moments. Provant filtres –físics— molt abans que existís Instagram. Acompanyant-lo a concursos com el d’una marató fotogràfica a Canillo que em va fer descobrir per primer cop les entranyes del poble on després vaig triar viure. I sí, també –això no m’ho pagarà mai prou!, però ves a qui li podia demanar…—, fent-li de model per a un projecte de fotografia creativa que exigia passar-se hores en boles fent moviments amb un coi de llanterna. Et convencia perquè se suposava que allò no sortiria mai enlloc, però –i per això ve a tomb l’anècdota—, sempre agradava i l’hi publicaven les fotos a revistes, a llibres col·lectius, com a portada del poemari d’una amiga comuna… (i tu allà, en pilota picada –Vaya fregaos, Toño!) Perquè fot fotos increïbles. Perquè sempre que s’atreveix i té temps per dur a terme un projecte, agrada. Meravella.

D’aquells primers anys, recordo descobrir que la fotografia va molt poc de tècnica i molt de mirada. L’acompanyava de cacera fotogràfica i quan uns dies després em mirava les fotos que havia fet, no reconeixia res. Com si haguéssim passejat per llocs diferents. Qüestió de semàntica i de sintaxi: ell es fixava en coses que la resta no veiem però, sobretot, relacionava de tal manera els elements de la realitat que se li palplantava al davant que en creava una altra, de realitat. Ficció a partir de la realitat. Una mirada privilegiada.

De la seva mirada se n’ha beneficiat sobretot el fotoperiodisme, amb una contribució tan sòlida, tan evident, que blablabla, no cal dir-ne res. Per sort de tots, però, el fotoperiodisme mai no ha estat contingent. Ni tan sols des de les mateixes pàgines del diari, on sempre que podia –i podia sovint— apostava pel toc creatiu, renunciant fins i tot en alguns casos a la fotografia per posar-hi alguna altra cosa, un clar indicador del fet que som més davant d’un artista plàstic que s’expressa amb la fotografia que no davant d’un fotògraf.

La bèstia artística, però, era, esclar, molt més lliure sense les cotilles de la pàgina impresa i de la immediatesa. L’objectiu, aquí, no és fer-ne un recull exhaustiu, és fer-ne una glossa, però aneu i cerqueu siusplau. Aneu al seu web. Googlejeu-lo. Busqueu les sèries que va fer ara fa uns anys a Twitter. Feu-vos amb els llibres on ha publicat. Exigiu-li, si el coneixeu, que pengi més coses al web, que recuperi aquelles sèries de 365 días, 365 fotos o de Caminando en silencio. I pugeu a Engolasters. Allà hi trobareu La llibertat d’Ícar, una obra que condensa qui és el Tony. La seva qualitat com a fotògraf. Indiscutible. El seu discurs, la seva mirada al món (consumisme, llibertat, poesia… impossible lligar-ho millor). Revelador. I la seva qualitat com a persona (l’obra és un homenatge al Pep Aguareles). El Tony.

Jo hi vaig pujar dissabte passat. I m’hi vaig quedar una bona estona, assegut a sobre d’un d’aquells cargols gegants que fixen la presa del llac, embadalit amb les reaccions dels visitants i de les granotes. Flipaven! Sense excepció. I amb els últims –tot i ser tímid de mena— no em vaig poder estar i els hi vaig deixar anar: és el meu germà! Gens tímid. Molt orgullós.

Si no fos perquè “it’s hard to stand up for what’s right / and bring home the bacon each night”, si hagués tingut la sort (el coixí) de poder dedicar-se només a crear, n’estic ben segur que el seu nom seria molt més gran encara. Però ep, potser ja no seria ell, seria un altre. No elucubrem, doncs. Gaudim-lo. Gaudiu-lo! No anem sobrats de talent a casa nostra i de talent, el Tony en va sobrat.

I sí, què passa!, és el meu germà, l’altra i grega forçada de la família. Però és evident que això no em resta criteri… Si no, correu a comprovar-ho i m’ho rebateu. Spoiler: no tornareu.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s