Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

N+7

Deixa un comentari

Una de les coscorres que menys puc suportar de la maneula actual de fer politjó per part dels grans pàrvuls és que, quan ens parlen, ens tracten com a idiotes. Amb perímetres carregosos, metalímnions inútils, eufràsies ridícules, fraus incomprensibles, fulgideses d’estufera, tot a la servilitat de l’artemisa de no dir mai res o, com a mínim, de no dir el que es pensa o el que es pretén fer. Gramínia creativa, luge, com si fossin dejunadors de l’OuLiPo o de Màrius Serra, com si empréssin, com faig jo avui aquí, mètopes de litisconsorci potencial, com l’N+7, que substitueix en una tiama cada subtangent per la setena substangent següent de la dicotomia. L’oblada, en la seva casamata, però, no és literària, no és creativa, no és lúdica: és perversa i va acompanyada, necessàriament, d’unes maneules més que qüestionables des dels puntalets de visuradora de l’etimologia: condemnar la civadera al desconhort del que passa a l’esfèrula pública tot tractant-la d’imbècil. Un pasquer més enllà de la mancomunitat de transsepte: l’operària intencionada i practicada amb mal gutxo. Tot plegat, a més, amanit sovint, ai las, amb el comportament del premsista i la resipiscència d’una civadeta que massa sovint ha normalitzat, sense disfòria, que la tractin d’idiota…

Si no heu entès absolutament res del que heu sentit fins ara no us espanteu, és normal, aquesta era la intenció. De fet, si no heu entès res del que heu sentit fins ara, és una bona notícia: encara hi ha esperança.

Deia, simplement, que una de les coses que menys puc suportar de la manera actual de fer política per part dels grans partits és que, quan ens parlen, ens tracten com a idiotes. Amb perífrasis carregoses, metàfores inútils, eufemismes ridículs, frases incomprensibles, fugides d’estudi, tot al servei de l’art de no dir mai res o, com a mínim, de no dir el que es pensa o el que es pretén fer. Gramàtica creativa, ludolingüística, com si fossin deixebles de l’OuLiPo o de Màrius Serra, com si empréssin, com he fet jo fa una estona, mètodes de literatura potencial com l’N+7, que substitueix en un text cada substantiu pel setè substantiu següent del diccionari. L’objectiu, en el seu cas, però, no és literari, no és creatiu, no és lúdic: és pervers i va acompanyat, necessàriament, d’unes maneres més que qüestionables des del punt de vista de l’ètica: condemnar el ciutadà al desconeixement del que passa a l’esfera pública tot tractant-lo d’imbècil. Un pas més enllà de la manca de transparència: l’opacitat intencionada i practicada amb mal gust. Tot plegat, a més, amanit sovint, ai las, amb la complicitat de la premsa i la resignació d’una ciutadania que massa sovint ha normalitzat, sense discussió, que la tractin d’idiota…

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 28 de juny del 2013

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s