Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

La classe jurídica

Deixa un comentari

20130614-171713.jpg

Han de parlar els jutges sobre justícia als mitjans de comunicació? La meva resposta és sí. Radicalment, sí! Aquesta ha estat una de les preguntes de la setmana als mitjans espanyols arran de l’entrevista que el Jordi Évole va fer al jutge de l’Audiència Nacional espanyola Javier Gómez Bermúdez al programa Salvados de La Sexta de diumenge passat.

L’entrevista xoca perquè els jutges, a Europa en general, acostumen a viure dins d’una bombolla estanca i amb vidres tintats, absolutament apartats de la societat que jutgen. Tribunals de primera instància, superiors, constitucionals, etc. són les institucions menys transparents de tot el sistema polític, fins i tot per sobre de les monarquies. Treballen aïllats, gairebé com si fossin una divinitat. Si el model fos exactament així, per mi no seria ideal però escolteu, tindria un cert sentit. El cas, però, és que la bombolla no és perfecta: té escletxes per les quals es filtren pressions polítiques constants per influir en la Justícia, ja sigui amb el nomenament de magistrats o, directament, amb voluntat de canviar el sentit de les sentències. I una bombolla amb escletxes, que voleu que us digui, no té sentit.

I és per això que opto per carregar-nos, arreu, les falses bombolles de les institucions judicials. Si els partits hi poden ficar el nas, els ciutadans també hi tenim dret. I en aquest sentit, sentir de tant en tant el jutge Bermúdez a la tele o el jutge Santiago Vidal a la ràdio m’ajuda, com a ciutadà, a situar-me millor en el sistema polític i a actuar políticament amb més coneixement de causa, castigant electoralment, per exemple, els partits que no respectin la neutralitat de la Justícia…

Incentivar l’accés de jutges i magistrats a l’esfera pública i mediàtica, només pot ser, però, un primer pas. El següent, i principal, ha de ser la democratització de la institució judicial. Als Estats Units, tan criticables en molts aspectes, però dels quals hem d’aprendre molt encara pel que fa a democràcia, els jurats populars són omnipresents, les institucions judicials són transparents i alguns jutges i fiscals són directament votats pels ciutadans i fan campanya electoral en base a resultats, tarannà i sensibilitats socials i polítiques i, un cop elegits, són força més independents dels partits que no pas a casa nostra.

20130614-171740.jpg

No em sembla una mala via a explorar a Europa. A Andorra, per les nostres petites dimensions demogràfiques, no tot és aprofitable en canvi. Els jurats populars, per exemple, en un país on gairebé tothom es coneix directament o indirecta, no només no tenen sentit sinó que resultarien perillosos. Això no pot ser un fre, però, per buscar solucions creatives per fer millor i més democràtica una Justícia que no funciona de manera òptima.

Fora dels tribunals però dins de la classe jurídica, les coses comencen a canviar i ho fan en positiu. Que quatre advocats del país hagin sumat esforços —entenent la seva funció social més enllà de les minutes— per forçar que es corregeixi a nivell legal una discriminació flagrant de les persones homosexuals, és una excel·lent notícia.

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 31 de maig del 2013

Imatges: La Sexta (fotograma del programa Salvados del dia 26/05/2013); Bill Robles (il·lustració del jurat del cas O. J. Simpson)

Advertisements

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s