Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Llistes obertes

Deixa un comentari

Acostumats a què política, a casa nostra, sigui sinònim, massa sovint, de declaracions del tipus “i tu més”, resulta molt refrescant –per a aquells a qui ens interessa la política– el debat que s’ha obert aquests dies –i que durarà– sobre democràcia, representació política i relació entre candidats i electors o, el que és el mateix, el debat sobre els sistemes electorals i les seves conseqüències sobre el sistema polític.

La primera gran notícia, doncs, és que hi ha debat, debat democràtic. I això sempre és una bona notícia. Que hi hagi ILP, defensin el que defensin, sempre és una bona notícia, perquè són un símptoma de que com a mínim una part de la ciutadania està desperta, i aquesta és una condició sine qua non d’una democràcia de qualitat.

Dit això, deixem-ho clar des de l’inici, no m’agrada la proposta de sistema electoral que proposa la ILP que s’ha presentat aquesta setmana. No m’espanta la fragmentació que pugui generar al Consell General: sóc dels que penso que si ens creiem la democràcia hem de ser conseqüents i creure-nos-la fins al final. A més, en el debat entre representativitat i governabilitat sempre m’he posicionat en la primera pota del binomi per un motiu molt simple: la governabilitat es pot aprendre, es pot forçar; la representativitat, en canvi, un cop perduda es perd, sense remei, durant tota la legislatura.

20130614-171826.jpgEl meu problema, doncs, no és amb la proposta concreta de llistes obertes que planteja l’esmentada ILP; el meu problema és que no acabo de veure clara l’aplicació de cap sistema de llistes obertes a Andorra: em fa témer, ras i curt, el retorn del caciquisme parroquial més ranci.

El cas és que, a Andorra, no em sobren els partits, em sobren els personalismes. Allò que trobo a faltar com a ciutadà no és poder elegir persones que no podré votar amb coneixement de causa pel simple fet que no tindré temps de conèixer-les totes des d’un punt de vista polític; allò que trobo a faltar és poder votar ideologia i programa electoral. Vull votar línies, idees i polítiques concretes, no persones. I tot plegat, amb un sistema electoral obert i proporcional.

Posats a participar al debat, tanco la meva insignificant aportació amb una proposta concreta: el meu sistema electoral ideal per a l’Andorra actual. Un Consell unicameral de 29 escons. Circumscripció nacional única. Llindar electoral del 3%. Llistes desbloquejades (només puc votar una llista però puc modificar l’ordre de la llista i enviar el líder a l’últim lloc si no m’agrada). Fórmula proporcional de la resta més elevada amb quota Hare i sense deixar fora de l’assignació d’escons per resta els partits que no obtinguin consellers en la primera assignació d’escons. És tot. Per avui ja hem arreglat prou el món…

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 24 de maig del 201

Imatge: Accurate Democracy (http://www.accuratedemocracy.com/d_ballot.htm)

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s