Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Finançament de partits i parlaments (volgudament) inútils

Deixa un comentari

Jaume Bartumeu està tan ben dotat per a la política (en minúscules, en aquest cas) que allà on un polític esforçat tot just arribaria a obrir la caixa dels trons ell és capaç, amb una sola jugada —en forma de transferència bancària— i com qui no vol la cosa, d’obrir-ne dues. Una caixa farcida de trons per al PS que va fundar i que ara ha abandonat i una altra caixa, amb més trons encara, diria, per al Consell General, la Sindicatura —no l’actual, però sí totes les anteriors— i també per al sistema de partits de tot el període constitucional.

De l’enèssim episodi conflictiu entre els jaumistes i el PS oficial no en parlaré avui aquí. M’interessa molt més la segona caixa, menys mediàtica potser però molt més important i transcendent des d’un punt de vista polític. I, d’aquesta segona caixa, m’interessen especialment tres preguntes relacionades amb el qui, el com i el què que entre els partits, Sindicatura i els ciutadans haurem de mirar de respondre els propers temps.

Uns partits que semblen pretendre que la cosa no va amb ells

La del qui és la més evident de totes. Qui ha retornat i qui no ha retornat romanents de les assignacions als grups parlamentaris durant els vint anys de Consell General constitucional? Qui s’ha gastat i qui no s’ha gastat les assignacions? Qui se les ha gastat en allò que tocava i qui no? Qui ha confós aquests fons del grup parlamentari amb els del partit i qui no? No haurien de passar gaires dies abans que tots les formacions que durant els darrers vint anys hagin obtingut representació parlamentària ens ofereixin una resposta consistent a cadascuna d’aquestes preguntes. De fet, em sorprèn, i molt, que no s’hagin sentit interpel·lats fins avui.

De totes les forces que han d’oferir explicacions, però, n’hi ha una, el PLA, que ho ha de fer amb més urgència encara que les altres. No perquè siguin més sospitosos, ni molt menys. Simplement perquè en ser el PLA el clar dominador de la vida política les darreres dues dècades, els grups parlamentaris liberals són els que més assignacions han rebut amb diferència, rebent-les, a més, no per fer d’oposició sinó per ser majoria, i ja sabem que els grups de la majoria, en aquest país, no s’han distingit mai per una ambiciosa tasca parlamentària… Si al PS, que durant molts anys ha fet oposició ferotge amb pocs parlamentaris, li han sobrat tants diners, no seria gens estrany que els romanents del PLA siguin superiors.

Molts diners, doncs, no gaires incentius per gastar-se’ls en informes i un final de vida agitat on el PLA es va confondre primer amb CR i després amb DA. Hi insisteixo: no són més sospitosos que la resta però tenen més preguntes per respondre. Si la resposta és que cada quatre anys van retornar, com tocava, els romanents a Sindicatura, tots tranquils. Però encara han de respondre. I dilatar massa la resposta en temps de desconfiança ciutadana envers la classe política no sembla ser la millor política de comunicació si el que es pretén es esvair dubtes…

Unes sindicatures més fidels als partits que a la llei i al parlament

Ataquem ara el com. Com hem arribat fins aquí? La resposta, malauradament, és molt clara i no admet matisos: per culpa de les diferents sindicatures que han anat desfilant pel Consell els darrers vint anys. Ja sigui per desconeixement, per evasió de responsabilitats, per evitar enfrontar-se a temes incòmodes, o per mantenir més fidelitat als partits polítics de què formen part que al parlament que havien de defensar i arbitrar, és la Sindicatura, com a institució, la que ha permés, fent els ulls grossos, que els diners per a informes es poguéssin gastar en seus de partits, que s’acumuléssin romanents en comptes bancaris, que els grups no haguéssin d’explicar en què es gastaven el diner públic… I és greu, perquè en aquest cas concret, que Sindicatura no hagi fet la feina que li pertocava és sinònim de permetre, amb coneixement de causa, un incompliment flagrant de la llei. I, que voleu que us digui, que l’òrgan que presideix la institució legislativa d’un Estat sigui el primer que es pixa en la legislació i ho faci, a més, per interessos propis i amb diners públics de pel mig, parla molt malament del nostre sistema parlamentari, de la nostra democràcia i del nostre Estat de dret.

També parla molt malament del nostre sistema de pesos i contrapesos: Sindicatura no actua, però tampoc ho fa el Tribunal de Comptes, tampoc ho fa —perquè no en tenim— la fiscalia anticorrupció i tampoc ho poden fer ni els ciutadans ni els mitjans de comunicació per l’aversió a la transparència i a l’obertura que demostren tenir les institucions públiques del nostre Estat. Quan la polèmica surt a la llum, però, molts mitjans també fallen en el seu rol de contrapès i prefereixen recrear-se en la polemiqueta entre jaumistes i PS, que deu vendre més, que en tota una senyora falla en el nostre sistema polític…

Un parlament volgudament inútil

Finalment, parlem del què. Perquè l’actitud de molts dels grups parlamentaris i de les diferents sindicatures que hi ha hagut al Consell els darrers vint anys diu molt poc de la seva consideració de la funció legislativa i de la tasca parlamentària. No s’han cregut el parlamentarisme. O no li donen, si més no, tota la importància que es mereix. I això és, encara, un altre frau a la ciutadania i a la vida democràtica. Perquè quan un grup decideix destinar a pagar el lloguer de la seu del seu partit una part suculenta dels diners que hauria de destinar a contractar estudis que li permetin fer un millor control de l’acció de govern o fer una llei més completa, més informada, aquest grup, ras i curt, està estafant des d’un punt de vista democràtic els ciutadans que s’havia compromès a representar. I quan una sindicatura ho tolera, n’és còmplice. Túnel de les Dos Valires, Centre de Tractament de Residus, llei de la CASS, IGI… En quants àmbits ens hagués anat bé disposar d’informació més completa?

Ara, sembla que l’aposta d’aquesta Sindicatura passa, simplement, per legalitzar les pràctiques, per permetre que l’aprofitament de fons parlamentaris per a funcions extraparlamentàries tingui cobertura normativa. Està bé, soluciona una part del problema. Però no m’agrada. I no perquè doni més diners als partits: defenso, des de sempre, que la política necessita un finançament suficient. No m’agrada, simplement, perquè perpetua l’últim dels problemes que esmentàvem fa un moment: en prioritzar el finançament dels partits al dels grups parlamentaris, aquesta Sindicatura, una més, continua apostant per empobrir la funció parlamentària, per tenir governs menys controlats i lleis excessivament millorables.

Postscriptum de l’11 de maig del 2013: Donant-li voltes al tema mentre feia una ruta en bici pel marge nord del Segre amb la meva filla, me n’adono que existeix un motiu més, encara, per oposar-se a la solució de permetre que els fons parlamentaris serveixin per finançar aspectes extraparlamentaris dels partits: la discriminació dels partits polítics que no obtinguin representació parlamentària. Aquests, pel simple fet de ser petits, es quedarien amb una sola font de finançament públic (la que els entra via finançament de les campanyes) mentre que els partits grans es podrien finançar tant via finançament de les campanyes com via finançament dels grups parlamentaris. El curiós del cas és que encara no he sentit cap representant d’aquests partits alçar el crit al cel. Això, però, són figues d’un altre paner (del paner de la setmana vinent, de fet, si cap tema de força major s’hi interposa).

Locutat originalment en dues parts a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira els dies 3 i 10 de maig del 2013

Fotografia:

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s