Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Tasques pendents: triar imatge de perfil

Deixa un comentari

Hauríem de començar a decidir què volem ser de grans. Per molt que ens hi escarrasem, molt sovint no som allò que diem o volem ser sinó allò que diuen que som. Així, un metge de prestigi acusat per error i engarjolat com a assassí en sèrie, a la presó no serà un metge, serà un assassí i un pres i s’acabarà comportant com un pres, perquè és així com el percebrà el seu grup de referència. Aquest fenòmen, que és de 1r de Sociologia i que segurament seria discutit per tot el gremi del coaching i de l’autoajuda, és encara més flagrant en el cas dels Estats.

Els Estats només són Estats quan els altres els reconeixen com a Estat —i no quan ho decideixen per referèndum o quan ho diu una Constitució— i només deixen de ser un paradís fiscal, per exemple, quan els altres deixen de veure’l com a un paradís fiscal. I ja sabeu que per canviar la imatge que tenim d’algú, calen pistes clares, inequívoques i permanents.

El cas Jordi Pujol Ferrussola, el cas Feijóo, el cas Campeón o la posició dels socialistes francesos, per citar només alguns exemples, ens demostra que a Andorra, des de fora, ens continuen veient com un lloc obscur. I, pel que m’ha semblat detectar, això irrita profundament a una part significativa del país. A alguns, perquè mai han suportat la ingerència en afers interns i perquè consideren el nostre model tradicional com a vàlid i a d’altres perquè consideren injust que no es valorin els canvis que hem fet els darrers temps en matèria de fiscalitat i d’intercanvi d’informació. Jo crec que no tenim gaires motius per queixar-nos. Ens ha passat el mateix que a un adolescent que es passa el dia penjant al Facebook fotos i fotos de borratxera o vídeos amb opinions racistes i que uns anys després, quan comença a fer entrevistes de feina o es planteja un accés a la vida política, pretén que tot això no s’associï a la seva imatge. Tard. Fem massa tard. Ens hem cregut el model i ens n’hem aprofitat durant massa temps com per ara pretendre que ens dissociïn d’ell del dia per l’endemà. L’etiqueta que arrosseguem i que ens recorden sovint serà lletja i serà incòmoda, però ni és infundada ni és del tot injusta.

Per això ara ho hem de fer molt bé, les mitges tintes no ens serveixen de res. I tot suma. Tot el que no siguin titulars del tipus “Andorra es reinventa adaptant-se als estàndards europeus” no ens serviran de res. I no parlo només de donar arguments perquè no ens vegin i no ens tractin com a paradís fiscal sinó per combatre una altra idea, aquella que abans de la Constitució portava per títol “territori feudal” i que ara, en canvi, ha canviat el nom pel de “república bananera” o “país estrany”.

Sinó, ja posats, trenquem-ho tot i atrevim-nos a anar fins al final: construïm un aeropprt ben gran a la recta de santa coloma, ignorem la nostra continentalitat, i atipem-nos de les nostres falses especificitats fins que rebentem.

Hem de decidir què volem ser de grans. I avançar, per aconseguir-ho, de manera inequívoca. Hem de decidir, doncs, si volem ser el país dels pariatges, de la pau de més de 700 anys, d’un Consell General paritari, o bé l’Andorra del paradís fiscal, dels 20 anys per aconseguir la ciutadania, dels drets socials i laborals de segona.
I tot suma. L’IRPF, la fiscalitat a l’estalvi i els CDI. Però si mai el que decidim és la via de la normalitat, la imatge d’un parlament que, sotmès a un bisbe, s’autocensura, no és, ara mateix, la imatge que més ens ajuda.

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 26 d’abril del 2013

Fotografia:

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s