Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Tothom té el seu lloc

Deixa un comentari

Canviar agents de seguretat per professors d’art. Aquest seria el resum d’un pla de l’Administració Obama per reduir la tensió als instituts més conflictius de la ciutat de Nova York. Puc imaginar una part de la reacció quan el pla es va anunciar ara fa un parell d’anys, parlant de demagògia, de típica política progre que no toca de peus a terra, d’alumnes amb els quals no hi ha res a fer, de llençar diners en temps de crisi, de que el que calia era recuperar la disciplina i l’autoritat, especialment amb els alumnes més conflictius, de que si com a mínim se’ls ensenyés quelcom d’útil encara, però que educació artística tu em diràs…

El que és més raonable en casos així, però, és respectar a la política la seva funció d’iniciativa per transformar problemes socials i concedir-li un temps raonable per fer balanç. I el balanç, dos anys després, és que la iniciativa ha funcionat d’allò més bé, tant en termes quantitatius com qualitatius. I allà on hi havia un absentista crònic vagant sol per la ciutat o plantejant-se entrar en una banda, ara hi ha un jove que ha descobert la bateria, que no es vol perdre una sola classe de música i que somia amb guanyar-se la vida entrant a una banda, però en aquest cas per responsabilitzar-se de la percussió. I allà on hi havia una noia incapaç de cooperar amb la resta, ara hi ha una petita artista encantada de treballar en equip per enllestir a temps el grafit que entre tots presentaran al concurs de l’Estat i que es passa les nits estudiant els diàlegs del seu personatge per no fallar a la resta del repartiment del curt que estan preparant. No ha funcionat en tots els casos, evidentment, però en contextos de tanta conflictivitat, reenganxar un sol alumne és una victòria enorme; si en salves molts, el balanç és extraordinari.

Tothom té el seu lloc i una de les obligacions dels sistemes educatius és ajudar els alumnes a trobar-lo. I el trobaran a la confluència exacta entre allò que poden i allò que volen ser. No tothom ha de ser catedràtic d’astrofísica ni fuster ni videoartista. No tothom trobarà el seu camí assegut a un pupitre set hores al dia. El que no seria just és que, per prejudicis o viscuts dels docents, els directors d’escola o els responsables de sistema educatiu, no els mostréssim als nostres joves —o, pitjor encara, els amaguéssim— alguns dels camins i de les sortides possibles.

Mentrestant, a Miami, aquesta setmana han implantat les bufetades per recuperar una part de la disciplina perduda a les aules. Això sí, tot ben regulat: amb els petits, només podrà caure una bufa un cop per semestre. No n’aprenem…

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 19 d’abril del 2013

Fotografia:

Advertisements

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s