Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Manual d’acció col·lectiva

Deixa un comentari

En l’àmbit de l’acció col·lectiva, la forma també importa. Perquè independentment del fons que defensis, les formes t’obriran més o menys portes, legitimaran o no la teva lluita, et permetran ser més o menys coherent amb el teu fons i t’atorgaran, per tant, a tu i al missatge que mires de transmetre, més o menys credibilitat, més o menys seriositat. Encara que ho sembli, avui no parlaré dels escraches, avui volia parlar de la plataforma Sí als nostres drets. Perquè tot i tenir una vida i un abast limitats, em sembla un exemple paradigmàtic de com s’han de fer o de com es poden fer bé les coses en l’àmbit de l’acció col·lectiva, de la lluita ciutadana.

D’entrada, pel tempo. Reacció ràpida i mobilització mentre el tema es troba de ple en l’agenda política i mediàtica estirant-lo, a més, fins a un moment clau com seran les eleccions generals de la primavera del 2015.

imageDesprés, pels components i, especialment, pels portaveus. Aquí sí que el format, en molts sentits, és el missatge. Una exministra de Salut que no va fer res per l’avortament mentre ocupava un lloc clau per fer-ho i que, per tant, personifica l’autocrítica i la capacitat de rectificar i de trencar esquemes. Tres portaveus que tot sembla indicar que no necessitarien recórrer a l’avortament en cap dels tres casos que defensen i que, per tant, personifiquen la lluita desinteressada —tot i el desgast, tot i quedar exposats en un tema tan sensible— pels interessos de la comunitat i no pels propis. Un dels tres que és un home i que personifica, en aquest cas, que tot i que el que es defensa és un dret de les dones, no té cap sentit comunitari que el defensin elles soles. Un representant de la professió mèdica però no de l’especialitat en obstetrícia…

També, per la dialèctica i el discurs. Davant la conceptualització d’algunes institucions com a mur, com a barrera, com a escull per a la sobirania popular, la plataforma ha resituat la centralitat del debat en la ciutadania. I, a més, amb autocrítica, de forma propositiva, amb esperit constructiu, evitant pressionar els representants actuals i situant el debat en un moment clau com ho són unes eleccions, situant el tema en l’agenda de manera més sòlida, sent possibilistes (ara no aconseguirem res, diuen; una ILP, en aquest tema, tampoc serviria de gaire) però, alhora, exigents, i molt, de cara a la campanya del 2015, on la ciutadania —això busquen— no permetrà a cap partit continuar fent-se l’andorrà a l’hora de posicionar-se respecte els drets que entren en joc quan parlem d’avortament. I, finalment, perquè prediquen amb l’exemple: reclamen que la sobirania sigui de la ciutadania i no d’institucions gens representatives i, per aconseguir-ho, no es limiten a reclamar-ho com a grup més o menys selecte sinó que demanen la veu i situen la pilota en el camp dels ciutadans.

Hi insisteixo: per coherència, seriositat i, també, per un disseny molt intel·ligent de l’estratègia política, Sí als nostres drets hauria de ser un referent, a partir d’ara, de tots aquells que, a Andorra, optin per participar en la vida política des de fora dels partits.

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 12 d’abril del 2013

Fotografia: Àlex Lara (El Periòdic d’Andorra)

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s