Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

‘Missing’

Deixa un comentari

Ves per on, aquesta Setmana Santa m’ha donat per fer una mena de catequesi accelerada. Ateu convençut, escèptic incorregible en tot allò relatiu a l’espiritualitat i, sobretot això, laicista militant, tenia des de fa temps, però, un deute pendent amb la dimensió més històrica, cultural i fins i tot lingüística del Cristianisme, amb familiaritzar-me una mica més amb la cosmovisió cristiana i amb el relat d’aquesta cosmovisió. La Bíblia, per tant, és –entre d’altres textos sagrats– una de les moltes lectures pendents que se m’acumulen a casa des de fa temps. Encara no ha caigut però aquests dies, com a mínim, he tingut temps per fullejar-la, consultar algun dubte concret, fer alguna lectura en diagonal i també per a alguna aproximació des de fora del text gràcies a la contextualització històrica de la Setmana Santa que fan molts mitjans de comunicació. Tot i això, continuo sent, evidentment, un gran profà en la matèria.

En qualsevol cas, la meva aproximació mínima, caòtica, irregular i externa a la Bíblia em deixa un munt de notes, dubtes i pistes a seguir. D’entre totes elles, m’ha sobtat especialment l’abandó comunicatiu a què Déu té sotmesa l’Església des de fa temps. 20130407-173534.jpgDesprés de tenir línia directa amb Abraham i amb Moisès o d’enviar fins i tot un representant a la Terra per parlar en nom seu, Déu fa dies que està missing. Ni rastre. Com si no hi hagués ningú a l’altra banda o no s’hi volgués posar, i no sé quina de les dues alternatives és més negativa per a la jerarquia eclesiàstica que diu representar-lo. És evident que com més avanci la ciència i la consciència científica de la població, la religió catòlica veurà molt més limitada la seva autoargumentació per la via de les proves i es veurà restringida a la més arriscada i difícil explicació de la fe només per la fe, allò tan poc convincent del “I per què no? Doncs perquè no. / I per què sí? Doncs perquè sí.”.

Déu fa dies que no es posa al telèfon, doncs, i, de l’època en què suposadament s’hi posava, només ens queda un fax i un grapat de directrius del seu portaveu. Res més. La resta és producció pròpia de l’Església. I aquesta és, avui dia, des del meu punt de vista, la contradicció interna més important de la religió catòlica: haver fet bandera i haver radicalitzat les seves postures precisament en aquells temes dels quals ningú recorda que Déu en parlés, caient, doncs, en la gran perversió de la defensa de l’Església per l’Església, lluitant més per defensar la jerarquia i el seu discurs que el missatge diví.

La Setmana Santa ha coincidit, enguany, amb l’elecció d’un nou Papa, que diuen que ha estat elegit per fer dissabte a Sant Pere. Veurem si se’n surt. Per ser creïble, hauria de reduir l’Església a la seva mínima expressió, i no parlo només de l’opulència vaticana, parlo, sobretot, del discurs. També a les conferències episcopals, el decreixement és el camí.

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 5 d’abril del 2013

Imatge: Android

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s