Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Fantasia limitada

Deixa un comentari

Contra pronòstic, he acabat dedicant les nits del meu segon permís de paternitat a la sèrie Joc de trons. Lo típic: la petita només vol braços i, immobilitzat durant llargues estones, i horroritzat davant la perspectiva de passar-me hores i hores mirant la paret o la programació televisiva, vaig recórrer al calaix (virtual) de coses pendents per veure i d’aquí va sortir Joc de trons. La vaig encertar. La sèrie –basada en una sèrie de noveŀles– no està gens malament: a diferència de bona part de les obres del gènere aquest de la fantasia èpica els personatges són complexos, les trames s’encavalquen amb gràcia, no hi ha una dicotomia clara entre el bé i el mal i, sobretot, bona part de l’argument gira al voltant de la política i del poder.

Joc de trons passa a ser, així, un membre més del selecte grup de sèries de televisió que, des de molt diferents perspectives, ens fan entendre molt millor el món de la política, juntament amb d’altres ficcions televisives imprescindibles com ara –i ja veureu que totes són molt diferents–: Sí, ministre, El ala oeste de la Casa Blanca, Els Borgia, The wire o Roma.

Arya Stark

De Joc de trons, però, em molesta el mateix que em molesta de moltes altres obres del gènere. Som capaços d’imaginar tot un món diferent amb els seus continents i rius, noves llengües, nous ritmes de les estacions (a Joc de trons, per exemple, hi ha hiverns que duren dècades i d’altres, en canvi, que només duren un any), podem imaginar dracs, formes de bruixeria però en canvi ens sembla absolutament inimaginable que les dones siguin quelcom més que un receptacle per satisfer les necessitats sexuals de cavallers, reis o mercenaris. Que sí, que alguna fa de reina regent o de consellera del seu fill rei, però quan el mascle la fa callar, ella calla. El masclisme estructural és tan hegemònic que no gosem ni foragitar-lo ni de les obres de fantasia. I si la fantasia no ens serveix ni tan sols per això, per imaginar alternatives al món actual, realment no sé quin sentit acaba de tenir el gènere… Inventar dracs i no models alternatius de societat em sembla, definitivament, una manera molt pobra de fantasiejar. Haurem de confiar en l’Arya Stark…

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 22 de febrer del 2013

Imatge: fotograma de la sèrie Game of Thrones del canal HBO

Advertisements

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s