Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Sí i sí

Deixa un comentari

Gran recapte

La cosa, avui, va de preguntes.

Primer bloc. El sistema en què vivim és millorable? Sí, i tant. Més i tot: el sistema en què vivim necessita més una transformació important que un simple lífting? Sí, també, així ho defensen com a mínim les dues posicions extremes d’aquest debat: els antisistema i també els portaveus del sistema (aquest era el discurs, en tot cas, en el moment inicial de la crisi: recordeu allò de refundar el capitalisme?). Tercera: tenim prou arguments per defensar una transformació radical del sistema?, un canvi de sistema? Depèn d’on posem el focus: si el posem en la destinació, en el “OK, canviem de sistema però cap a on anem?”, és natural que la imatge ens generi un neguit i una incertesa màxims. Ara bé, si el focus el posem en l’origen, trobo que no tenim massa arguments per defensar la seva pervivència: la desigualtat al món a nivell global però també en el sí de cada Estat, la ingent quantitat de morts per desnutrició, la corrupció generalitzada, la violència com a forma privilegiada de resolució de conflictes, l’alienació d’una gran part de la societat… Síntesi: no sembla gens descabellat apostar i treballar per un canvi de sistema que garanteixi la justícia en majúscules i en què no sigui més necessària, doncs, la caritat.

Segon bloc. Serveix d’alguna cosa, en el món actual, la solidaritat, la feina d’algunes ONG, les grans accions de solidaritat del tipus Téléthon, El Gran Recapte o La Marató de TV3? És evident que sí. Que seria millor que no haguéssin d’existir i que els 10 milions de la Marató els aportés a la recerca contra el càncer la conselleria de Sanitat de la Generalitat i que les més de dos mil tones d’aliments recollides en el marc del Gran Recapte no fossin necessàries perquè tothom tingués garantida una feina, un habitatge i una renda mínima? I tant. Ara bé, continuaria aportant valor afegit la solidaritat en un món molt més just que l’actual? Doncs crec sincerament que sí. Perquè la solidaritat genera implicació de la ciutadania en els problemes col·lectius, perquè La Marató de TV3 no només serveix per recaptar diners amb una fi molt noble sinó també per conscienciar, per divulgar, per compartir, o perquè, per exemple, en un cas de catàstrofe natural, els diners que arribin de l’Estat seran sempre necessaris, però la reacció immediata dels no afectats acollint persones desplaçades, donant sang pels ferits, etc. continuarà sent imprescindible.

Per tant, no entenc la polèmica que s’ha generat enguany al voltant de La Marató. Jo em podria definir com un antiaquestsistema (no li veig la connotació negativa per enlloc: aquest sistema no m’acaba de convèncer i considero que té tantes i tantes falles que no perdem res provant alguna alternativa –i això, diria, és ben legítim). Jo em podria definir com un antiaquestsistema, deia, però alhora crec que mentre es treballi per aquest objectiu hi ha moltes coses a fer per millorar o per fer més habitable el sistema actual i que un nou sistema, si hi arribem, que hi arribarem tard o d’hora, tampoc serà perfecte, i continuarà sent necessària la solidaritat de la gent. Digueu-me inconformista però en el debat justícia o solidaritat no hi veig incompatibilitats. Justícia sí, sobretot, com a objectiu principal, però solidaritat, mentrestant, i també després, també. O per resumir-ho: justícia sí, solidaritat sí. Que no es busquin dicotomies innecessàries.

Locutat originalment a l’espai d’Opinió del programa Ningú És Perfecte de Ràdio Valira el 21 de desembre del 2012

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s