Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Demagògia

7 comentaris

Si els governants no compleixen el seu contracte amb la ciutadania, és legítim que aquests governants obliguin aquests ciutadans a complir els seus contractes amb els bancs? La frase (que no és literal) no és meva, és d’una jutgessa barcelonina. És demagògica? Anem al diccionari. Tots, més o menys, coincideixen a definir com a demagògica una proposta que busca una adhesió emotiva però irracional del públic perquè, de fet, es tracta d’una proposta impracticable. Aparentment, doncs, la jutgessa està sent demagògica, molt demagògica, populista. Aparentment. Però gratem una mica més. La plataforma d’afectats per la hipoteca, que ha lluitat durant mesos i mesos contra certs desnonaments, és demagògica? Ei, que defensen no respectar certs contractes, saltar-se la legalitat! Això és impracticable i, per tant, ja feien bé d’atacar-los amb la desqualificació de moda: són uns demagogs! O ho eren. Perquè després del suïcidi de Barakaldo sembla que tothom veu normal saltar-se certs contractes bancaris, des del PPSOE fins a les patronals bancàries. Demagogs tots? Cap d’ells? Demagogs els que lluitaven contra els desnonaments abans del suïcidi i ara ja no? En què quedem? La llei és un mur infranquejable i és demagògic defensar el contrari sempre o només fins que un suïcidi et taca la imatge internacional? I ens podem saltar (o reformar) la llei sempre, a partir d’ara? La realitat ens ha de portar a replantejar les lleis? També quan un milió i mig de persones i la gran majoria dels representants d’un territori demanen poder decidir el seu futur? O aquí ja no? Tot plegat és demagògic? I aquest article?

Demagògia –amb totes les derivacions possibles, incloent-hi sinònims a l’entorn de quimera o populisme– és, doncs, avui dia, la desqualificació per excel·lència en l’arena política. Tothom és demagog: els sindicats, el partit que governa, els antisistema… Es tracta d’una simple moda o té algun sentit més profund? Veiem, més amunt, que els diccionaris solen posar-se d’acord per definir com a demagògica una proposta impracticable que busca una adhesió emotiva però irracional del públic. Aquí, però, hauríem de posar-nos d’acord en què vol dir impracticable. Hi ha prou consens social amb relació a aquest tema? És impracticable el volum de dèficit que any rere any genera la CASS o el que és impracticable és dinamitar l’Estat del benestar en plena època de crisi? És impracticable la independència de Catalunya o el que és impracticable és seguir a Espanya com fins ara? I en síntesi: són impracticables les alternatives al sistema (sigui quin sigui) o el que és impracticable és seguir amb el sistema actual? Un cop més, l’hegemonia política i cultural es manifesta, sobretot, en el control del vocabulari, a imposar definicions concretes d’un concepte. I ara toca posicionar demagògia com a acusació preferent. És a dir, que amb l’apropiació interessada i l’ús indiscriminat de l’acusació de demagògia els sectors més conservadors de totes les societats disposen d’una eina més per deslegitimar, entre d’altres, les alternatives, els idealistes, els somiadors, els oberts de ment i per legitimar, en canvi, els que tenen molt a guanyar amb l’statu quo actual. Vaja, que com a eina de control ideològic, no està pas malament…

Publicat originalment en dues parts a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 14 i el 21 de novembre del 2012

Advertisements

7 thoughts on “Demagògia

  1. Proposo la creació d’un diccionari de semantica/eines de control ideologic
    😉

  2. Doncs és un tema d’aquells que m’amoïnen i m’interessen d’allò més, sí.Gramsci, l’hegemonia i el vocabulari… I amenaço amb més: divendres, “despeses de funcionament” 😉

  3. Molt hàbil pel doble sentit del títol: Demagògia imaginària al quadrat (i2), fent demagògia sobre la demagògia. Vaja entelèquia!!! M’ha costat pillar-ho. Ta bé. 😉

  4. Muy interesante articulo Yvan, personalmente pienso que la demagogia no es mas que el recurso facil de quien no tiene recursos para defender una postura ,y ahi la demagogia hace un papel de salvavidas. JD1, es siempre un placer leer tus reflexiones, en esta ocasion escueta,pero acertada. Un saludo.

  5. Hola Enric, la seva definició la trobo més encertada que l’académica. Li he agafat prestada per contestar a un comentarista o columnista, no se… Salut!

  6. Caram! M’he adonat que hi ha cabuda fins hi tot per a un triple sentit:
    Considerant que en matemàtica de números complexes: i^2 = -1.
    Substituint, tenim que: Demagògia^(i2) = Demagògia ^-1 = 1 / Demagògia.
    En conseqüència, aquest article sobre la demagògia és igual a la seva inversa, i tant se val si l’Yvan ens ho planteja al dret com a l’inrevés. Demagògia total! 🙂

  7. Simplement aclarir que els comentaris de JD1 es refereixen al títol original de la segona part del post, Demagògia (i 2).

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s