Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Groc legitimat

2 comentaris

La Vanguardia obria l’edició d’aquest dilluns amb una interessantíssima crònica de Marc Bassets que, des de Boulder (Colorado), i gràcies a estudis de ciència política, dades històriques i testimonis clau ens parlava de polarització política, de l’auge dels guetos ideològics i de com el vot als EUA és cada cop més identitari. Una crònica que ja valia el preu del diari. Tan sols un dia abans, a l’edició de diumenge del mateix diari, pràcticament mitja tapa, comptant la foto, era encara, tres dies i mig després, per l’afer Madrid Arena. Com a destacat d’aquest bloc de la portada, un testimoni: “El padre de Katia, víctima de la tragedia: «Esa noche me dijo dos veces te quiero»”. Es pot saber què carai ens aporta aquesta informació? Poso aquests dos casos en paral·lel perquè, precisament, el perill principal és que convisquin en la mateixa publicació. Si la premsa groga viu confinada en mitjans etiquetats socialment com a “mitjans de premsa groga” no m’amoïna. El problema és donar cabuda a la informació groga i rosa a mitjans que la societat etiqueta com a seriosos, com La Vanguardia en el cas que avui ens ocupa, com TV3, difonent cada cop més imatges de violència gratuïta, com tants altres amb el naixement del fill de Messi. La barreja desarma l’audiència, empobreix i desdibuixa el periodisme i ofereix una legitimitat immerescuda a les premses groga i rosa. I tot plegat, per què? Doncs suposo que perquè els editors són els primers a creure’s la validesa del groc i el rosa. L’excusa de vendre més no s’aguanta: en l’era de la premsa gratuïta, ningú compra La Vanguardia perquè tingui una dosi més de groguisme.

Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 7 de novembre del 2012

Advertisements

2 thoughts on “Groc legitimat

  1. Bones, el diari en el que escrius la teva columna es el viu exemple del que expliques. Moltes vegades el tractament de la informació que hi feu es com a minim cuestionable. Per exemple la fixació i la “criminalització” que teniu amb els funcionaris. I ojo! Jo no soc funcionari pero tampoc crec que siguin els culpables de tots els mals que patim. El rigor i l’objectivitat del vostre rotatiu brilla per la seva absencia.
    Salutacions

  2. Hola Serafí, i gràcies per participar un cop més.

    D’entrada, explicar que en aquest cas m’he volgut centrar en La Vanguardia com a cas paradigmàtic perquè realment em va impactar molt com, amb tan sols un dia de diferència, un mitjà era capaç d’oferir-me el millor i el pitjor.

    La reflexió, però, és, evidentment, aplicable a molts altres mitjans, també de casa nostra, evidentment, i també, segurament, a la capçalera on publico la columna (però en la qual, aclareixo, no hi treballo de periodista –i no ho dic per desmarcar-me de res, tan sols per aclarir). De fet, no ho amago i m’he referit ja al tema alguna vegada aquí mateix (http://diariandorra.ad/blocs/ylara/2012/02/15/mitjans/), des de dins. Perquè això també ho té el Diari: comparteixo amb tu que pot tenir problemes com els que esmentes però també permet la crítica sense pràcticament filtres…

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s