Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Jo – Ara – Aquí

2 comentaris

Estem acostumats a classificar les forces polítiques en eixos més o menys complexos en funció de mil i una clivelles. Així, solem situar les fitxes dels partits en una banda o una altra del tauler polític en funció de si són (i, de ser-ho, en quin grau) d’esquerres (?), de centre (?) o de dretes, de si són liberals o socialistes, de si són conservadors o progressistes, centralistes o profederalistes, partits nacionals, regionals o locals, insiders o outsiders, generalistes o especialitzats, de masses o de quadres, partits o coalicions… Bona part del descrèdit de la classe política actual té lloc, però, perquè la gran major part dels partits amb responsabilitats institucionals (és a dir, tant als governs com a les oposicions) han decidit situar-se, tots, sense excepció, en una mateixa posició del tauler, aquella que diu “jo – ara – aquí”. Ja sigui per voluntat (maquiavèl·lica) pròpia, per incapacitat, per desconeixement o per influència directa (acrítica) de la ideologia dominant, el panorama actual és desolador. Amb el grau de brutalitat amb què la crisi ataca dia a dia una gran part de la població, amb experts alertant (la setmana passada a Nature) que els recursos mundials arribaran a un moment crític el 2045, els partits que ens representen es continuen permetent el luxe absolutament irresponsable d’ancorar-se en el jo, en l’ara i en l’aquí, pensant únicament en ells (càrrecs, afins i els mateixos partits) i en la següent contesa electoral, miops i negant-se a posar-se les ulleres que necessiten per veure la realitat que a ells simplement els envolta però que a d’altres els ofega.
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 13 de juny del 2012

Anuncis

2 thoughts on “Jo – Ara – Aquí

  1. Totalment d’acord.
    Llegeixes el diari i només veus notícies que exemplifiquen el curt-de-miresisme dels polítics, que només pensen en termes de rèdit electoral. A Espanya s’està intentant sortir de la bombolla immobiliària, afavorida entre d’altres coses per incentius fiscals per l’adquisició de vivendes … i de les primeres decisions de l’actual govern són tornar a instaurar els incentius fiscals i reduir l’IVA de la vivenda. La motivació és política (influència de les constructores) i no pas justificada per motius econòmics.
    Hem de repensar qui ens ha de governar i com controlar a qui governa.

  2. Hola Marc,
    que reconfortant coincidir en temes que em semblen fonamentals… En efecte, la miopia (intencionada) és permanent i la conformitat de la ciutadania, tot i que a la baixa, alarmant… Gràcies per comentar. Una abraçada!

    Coincidències de la vida, aquesta tarda m’ha arribat una bona notícia: Icaria (l’editorial) i Joan Subirats (l’autor) han penjat lliurement el pdf del llibre “Otra sociedad, otra política?”, un pamflet (sense connotació negativa) molt interessant i accessible en què Subirats (politòleg) repassa alguns d’aquests temes. Es llegeix en una tarda, molt recomanable! http://www.icariaeditorial.com/pdf_libros/otra%20sociedad%20otra%20politica.pdf

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s