In & Out

06/06/2012 by Yvan 4 comentaris

Una de les grans aportacions de Pep Guardiola consisteix a haver donat valor en positiu a allò que tenia a prop en un món on la tendència habitual consisteix a sobrevalorar el talent de fora i infravalorar-ne el que es té a casa. L’interessant, de fet, és la perspectiva: en la seva aproximació amb la dicotomia dins / fora no hi havia un rebuig a la immigració sinó un elogi del consum de proximitat. Una aproximació impecable en la coherència en què el tècnic del Barça valorava tant allò que tenia dins (Pedro, Busquets) com allò que trobava fora (Keita, Mascherano). A Andorra, la nostra aproximació al binomi dins / fora és molt més problemàtica i, sobretot, molt menys coherent. Érem al·lèrgics a la inversió estrangera però anàvem a buscar arquitectes de fora per als nostres equipaments culturals estrella. Ens escandalitzem amb la sol·licitud de construcció d’una mesquita però contractem la facturació d’alguna de les nostres parapúbliques fora, sense cap rèdit dins. Contractem empreses de fora perquè ens assessorin en mil aspectes o ens solucionin la papereta de la inversió estrangera però ens indignem quan institucions de fora ens eleven recomanacions per millorar la nostra qualitat democràtica o el nostre sistema de drets. Som un país turístic i d’immigració però ens encanta dir allò d’“i si no t’agrada, ja saps on és la porta”. En síntesi, demostrem una falta de coherència absoluta en el nostre rebuig o en el nostre elogi a allò que ve de fora. La manca de coherència, per si sola, ja és un problema. En aquest cas, però, hi ha quelcom de més greu i de més perillós: la perversitat que aquesta comporta i les portes perilloses que obre…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 6 de juny del 2012