Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Mestres

2 comentaris

En època de retallades tan generalitzades que no fan distincions ni amb salut ni amb educació; en un context neoconservador on tothom és superguai però molts, alhora, senten una nostàlgia absolutament acrítica per escoles “sense tantes ximpleries, on si volies aprendre escoltaves el profe i llestos”; en plena crisi de reconeixement social dels docents (a bona part dels quals, a més, se’ls suma l’estigma social de ser funcionaris); ara, precisament ara, Mestres (TV3, dimarts a la nit) és més necessari que mai. Del programa m’interessa, evidentment, el contingut. M’interessa com mostra la professionalitat de tants i tants mestres, la gran dificultat i responsabilitat de la seva feina, com funcionen d’extraordinàriament bé la creativitat, la implicació, l’obertura de ment, la lluita constant perquè els aprenentatges siguin significatius, la manca de por a destruir estructures mentals prehistòriques però intocables, tòtems com “una matèria = una hora = una aula” o la referència única del profe o els espais inamovibles… M’interessa també, però, l’embolcall: això és televisió de qualitat, això és televisió pública! Cap privat invertiria avui en un programa escolar que no fos un reality! Mestres, en canvi, ens demostra que és un programa imprescindible per motivar i contagiar altres mestres, per fer alumnes més exigents amb els seus mestres, pares més informats, comprensius i còmplices amb els mestres dels seus fills, i una societat, en síntesi, més conscient del que es pot fer a les aules i de com de bé es pot fer si oferim als mestres un mínim de garanties per exercir la seva professió, per ser, simplement –i això ja és molt–, mestres.
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 7 de març del 2012

Advertisements

2 thoughts on “Mestres

  1. Hola Yvan.
    TV3 hauria de ser un exemple per a moltes televisions públiques i privades (recordar, per exemple, el cas del programa de tarda de Júlia Otero que era líder de audiència en la seva franja horària sense contingut de premsa rosa) de la utilitat que pot tenir la televisió com a mitjà cultural de gran abast. Programes com Els matins, Sense ficció, Àgora, 30 minuts, APM i tants d’altres són un exemple de que es pot fer televisió de qualitat orientada a donar un servei públic.
    Pel que fa al programa Mestres, “no hase falta desir nada más”. Absolutament recomanable!

  2. I tants altres… Sí, totalment d’acord Judith!

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s