Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Insistència

5 comentaris

Capgròs, cap quadrat, tossut, cabut, caparrut, testarrut, pesat… Cap de les paraules amb què solem referir-nos a la insistència acaba de sonar bé del tot, un fet que ens indica que, com a societat, valorem fatal la insistència, no ja la paraula sinó també el concepte, el fet. Amb aquest pòsit al subconscient, és del tot comprensible que molts –profes, alumnes, consellers, etc.– valorem negativament i veiem com una mostra inequívoca d’immaduresa el fet que els joves d’aquest país s’entestin, any rere any, a proposar, en el marc del Consell General dels Joves (CGJ), els mateixos temes per fer d’Andorra –des del seu punt de vista– un lloc millor per viure-hi. Que si volen més línies d’autobús, més freqüència de pas, preus reduïts… I cada any el mateix, cada CGJ les mateixes propostes… Pesats! Pesats? Potser, però si agafem un pèl de distància i ens deixem estar de mirar-nos el món des de les convencions socials que tant ens condicionen la mirada, no hi trobeu, en aquesta insistència, un punt refrescant, poderós, revolucionari? No ens anirien millor les coses si cada cop que demanem una ampliació de drets o noves llibertats (poseu-hi dins les matèries que vulgueu: nacionalitat, vot dels residents, avortament, matrimoni homosexual…) hi insistíssim fins al final, posant-nos pesats, testar­ruts, caparruts, cabuts, tossuts, cap quadrats, capgrossos, implacables!, insistint i insistint fins aconseguir-ho, en comptes d’ajornar eternament el debat 10, 15, 20 anys més fins que el Govern de torn ens torni a tancar la porta als nassos etzibant-nos que el tema no és prioritari?
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 29 de febrer del 2012

Advertisements

5 thoughts on “Insistència

  1. Als que no tenim força només ens queda la insistència. Guerra de desgast, ja ho diu una dita tibetana, que és més forta l’aigua que la roca. Qüestió de temps, de ganes…i de tossuderia. Fins el final. Ara només cal que ens ho creiem.

  2. Uau, jo no ho hagués dit mai millor… De fet, et sabria greu si passo el teu comentari al post i transformo el post en comentari? Gràcies!

  3. En català diem etzibant-nos, i no espetant-nos, Yvan. Cuidem i potenciem el català. Per la resta, l’article està força bé.

  4. Gràcies Gerard! Pensava que eren sinònims i no vaig consultar-ho. Cada dia s’aprèn! No pateixis, que la correcció lingüística em preocupa molt. Gràcies un cop més, modifico el post!

  5. L’Antonia Escoda ho va resumir dimarts passat al Vox Populi de forma escueta i molt encertada: “si nomes ens fixem en el que es urgent i no en el que es important, arribara un punt que l’important tambe acabara sent urgent”.
    El que em pregunto, pero, es si acabara mai sent urgent per a alguns el que per a molts d’altres es important…Tant de bo.
    Mentre continuarem insistint!

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s