Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Va de drets

6 comentaris

Confirmat (de moment): la reacció contra el sou dels cònsols va ser un bolet, una erupció violenta però aïllada, relacionada amb un tema de molta càrrega simbòlica però de molt poca transcendència política –entenent política, si us plau, de manera àmplia–. Confirmat (de moment) perquè la setmana passada sí que ens va deixar un tema clau en matèria de drets civils i polítics sense que ningú –més enllà dels habituals– reaccionés. Fins ara, la negativa d’una força política a facilitar l’accés a la nacionalitat podia deure’s a molts elements. Amb l’obertura econòmica, però, excuses com les del proteccionisme sectorial perden tot sentit. Qualsevol grup que a partir d’ara no es mostri a favor de rebaixar l’accés a la nacionalitat com a mínim als 10 anys de residència, eliminant, a més, la clàusula constitucional de l’exclusivitat del passaport andorrà estarà defensant clarament una democràcia poc inclusiva (i, per tant, pobra), una ciutadania feble i una societat amb uns drets civils i polítics molt limitats –les coses pel seu nom–. I he dit bé qualsevol grup, futur o present, DA –que es nega a la més mínima rebaixa– o PS –que tan sols ha proposat una rebaixa light, clarament insuficient, amb una excusa estranya (fer més atractiva la proposta per a DA; és aquest el rol de l’oposició?) que diu poc a favor de la seva confiança en el treball parlamentari (per a què serveixen les esmenes?). La setmana acaba, a més, amb la dada dels residents que rebutgen demanar la nacionalitat, una dada interessant però que hauria de ser molt poc rellevant per als parlamentaris: aquí del que es tracta és d’ampliar drets, després la gent que en faci l’ús que vulgui…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 22 de febrer del 2012

Anuncis

6 thoughts on “Va de drets

  1. Les esmenes, amb una majoria com la que es va atorgar, no serveixen per a res. Si volíeu una activitat parlamentària decent, potser haguéssiu fet millor d’elegir el vostre vot en funció d’ideologies i no de màrqueting i promeses buides. Perquè hi havien més de dos alternatives en les darreres eleccions nacionals. Ara tothom s’omple la boca de grans paraules, però la realitat és que vàrem ser una minoria els qui vam votar per proincipis i no per personalismes. Sí, és cert que 15 anys pot semblar poc, però veient lo retrògrad de la societat andorrana, demanar una rebaixa a menys de 15 anys seria un suïcidi polític. Potser demanar una rebaixa més dràstica estaria a les mans d’un partit polític col·locat en l’extrem esquerre de la franja ideològica, però veient la poca solidesa moral d’alguns dels seus dirigents, seria d’il·lusos demanar alguna cosa així.

  2. De que serveix rebaixar el temps de residència si una gran part dels residents no volen la nacionalitat. Tenir la nacionalitat no es només un passaport, vol dir estimar la terra, l’idioma…, i això no passa. S’han donat molts passaports a gent que no parlen el català, i que no estimen el país. Ells continuen sent “españols”, perque encara que estigui prohibit, tenen la doble nacionalitat. Tots en coneixem. I defensar la no exclusivitat ejns porta a crear diferències entre Andorrans, els que poden tenir doble nacionalitat i fan servir la que els hi interessa i els que només en poden tenir una. El problema no és només els temps de residència….Nota: Jo podría tenir la doble.

  3. 100% d’acord amb tot l’argumentari d’en Pep. Pensem igual. Jo també podria optar a la doble. El meu pare és dels que no s’ha volgut fer andorrà. No m’agrada, però li ho respecto. En aquest país hi ha espai per a tots des de la legalitat. No hauria d’haver-hi tolerància amb els delinqüents que disposen de la doble nacionalitat, i penso que en primer terme caldria encetar una creuada per fer neteja d’aquests tramposos, i desprès decidir col•lectivament si volem o no poder gaudir de múltiples nacionalitats. Aquest és el camí, perquè aquestes són les regles del joc de les que com a poble ens hem dotat.

    En quant al fons de la qüestió, Ivan, discrepo amb tu en que “del que es tracta és d’ampliar drets, i que desprès la gent en faci l’ús que vulgui…”. Rotundament: NO!
    Per a que una societat sigui funcional i sana, s’ha de parlar també, i sense embuts, de les obligacions. L’extensió indefinida de drets no porta cap a una major llibertat, ens condueix cap al llibertinatge, doncs a la conflictivitat. Amb aquesta actitud del “laisser faire, laisser passer ” mantinguda pels polítics que ens han governat des de la constitució, s’ha estat potenciant als oportunistes-egoistes que s’aprofiten tant com poden del sistema, erosionant-lo, en detriment d’aquelles persones més generoses amb la col•lectivitat que tenen ganes de practicar l’altruisme, i que cada cop se’n abstenen més perquè ser bona persona no és sinònim de ruc. En quant a lo de rebaixar la nacionalitat als 10 anys, ho trobo irrellevant i fins hi tot demagògic. Com diu en Pep, lo important és que demostrin haver fet esforços per integrar-se en la nostra comunitat, i en aquest sentit, conec persones que en 5 anys de viure al país, parlen el català i saben més d’institucions andorranes que molts de nosaltres, i en l’altre extrem també se d’alguns andorrans que habitualment no parlen entre si el català. Lo important per cimentar la societat és que hi hagi un sentiment, una emoció d’estimació a un territori i un poble del que et sens part. Altrament és donar una visió mercantilista a la nacionalitat, que personalment no m’interessa compartir-la amb els aprofitats de la vida.

  4. Per poder-te sentir integrat en una societat, has de tenir veu i vot. És molt difícil que una persona que té la perspectiva que en els següents vint anys no podrà dir la seva (o almenys serà menys escoltat pel fet de no tenir vot) senti que està en igualtat de condicions que la part de la població que sí pot fer-ho.
    Això és encara més gràfic a escala comunal: des del meu punt de vista, les decisions sobre el dia a dia al poble (es pot jugar a pilota o no, fem un carrer per vianants, destinem aquests diners a promoció turística o bé a l’escola, etc.) les haurien de poder decidir les persones que hi viuen, probablement des de molt poc temps des ser-hi, sinó és difícil que sentin que en formen part activa.
    Crec que el debat sobre la nacionalitat és doble: identitari, en aquest aspecte puc entendre les opinions d’en Pep i d’en Jordi, tot i que no les comparteixo plenament; però és sobretot d’integració, ja que mentre el vot estigui lligat a la nacionalitat, dificultar l’accés a la nacionalitat va en detriment de la implicació de les persones al pais.

  5. Has fet millors articles. No et deixis embrutar per les tendències del DdA.

  6. Hola a tots i gràcies per participar!

    Per trencar la norma, avui miraré de ser breu. La meva aproximació al problema és pràcticament calcada a la que exposa el Marc Pascual, tot i que jo potser no parlaria d’ “integració” sinó d’accés a la ciutadania. De fet, el titular pretenia ser un resum de com veig el debat: per mi, el debat sobre la nacionalitat va de drets, no d’identitat. La identitat em sembla un tema apassionant i importantíssim (malament rai, sinó: sóc antropòleg de formació) però la identitat poc té a veure amb els papers i els passaports i, en tot cas, s’ha de protegir, fomentar o fer el que vulgueu fer amb ella des d’altres àmbits, no -des del meu punt de vista- des de la llei de nacionalitat. Per mi, que quedi clar, la democràcia (i, per tant, un accés fàcil a la ciutadania) passa per davant de la identitat i amb això discreparé sempre amb vosaltres, Pep i Jordi. Crec que no cal insistir més en aquest tema. (Tema obligacions, Jordi, jo no és que m’hi oposi, és simplement que no és el tema d’aquest article).

    Clara, no sé si et refereixes a mi o parles en general… En tot cas, trobo que anem malament si un accés inclusiu a la ciutadania només l’ha de defensar l’extrema esquerra: entenc que és un tema que hauria de ser transversal… Tema suïcidis polítics i esmenes, discrepo amb tu… La majoria de DA és amplíssima, és cert, però en tots els temes, i no ha de justificar, en cap cas, una paràlisi de l’oposició.

    Marc J, és curiós, comparteixes exactament el mateix compte de correu electrònic que la Clara… Tema Diari, no pateixis, tindrà les seves cosetes, però no m’ha intentat teledirigir mai, ni una sola vegada.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s