Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Mitjans

9 comentaris

En alguns casos, la causa és una manca de pressupost tan asfixiant que fa impossible tant l’exhaustivitat informativa com la programació d’una graella local que superi les cinc hores diàries. En d’altres, es combinen una propietat caciquil, una direcció poc valenta i una aposta permanent per la precarietat i la por. En d’altres, encara, la causa podem trobar-la en l’obsessió acrítica i poc ètica amb l’exclusiva o el flirteig cada cop més evident amb els mètodes i l’estil de la premsa groga. Que dues capçaleres d’un espai comunicatiu tan petit comparteixin propietari i basin la seva diferència únicament en si són la versió llarga o curta de l’actualitat tampoc ajuda gaire. Dels mitjans públics, poca cosa a afegir que no s’hagi repetit ja mil cops: sobredimensionats, desaprofitats, utilitzats políticament, desprestigiats, sense model, sense prioritats. De la premsa partidista, res a dir: una política permanent de no-signatura de les notícies invalida el periodisme. I a les particulars encara cal sumar-hi les causes generals: l’amenaça permanent de la publicitat / subscripció institucional; la competència ferotge dels mitjans veïns i la manca absoluta d’una cultura de la premsa tant entre l’audiència com entre els propietaris d’alguns mitjans o entre alguns dels protagonistes més habituals de les notícies. Tot plegat ens ha deixat un panorama comunicatiu nacional força desolador, una mala notícia per a la ciutadania, especialment en èpoques de majoria absolutíssima, durant les quals el quart poder és més necessari que mai. Hi ha esperances, però: no tot el gremi sembla conformar-s’hi…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 15 de febrer del 2012

Advertisements

9 thoughts on “Mitjans

  1. Trobo un article valent, clar i que apunta la bona direcció del problema.

    Realment, tenim un problema amb els mitjans de comunicació en general, no tant amb els periodistes en si mateixos, i això després afecta la bona marxa de la nostra vida pública, en el sentit de com s’articula l’agenda política i del que és un problema o no, (recomano llegir post de marisol fuentes http://mariblocfuentes.wordpress.com/ i article del César Garcia http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio/la-finestra-oberta/17397-immoralitat.html )

    També hi afegiria que tenim molts mitjans amb poques notícies i que per tant han d’informar de qualsevol cosa i periodistes no especialitzats en temes i que han de fer notícies amb poc temps de qualsevol tema des d’esports, economia, turisme etc.

  2. Hola company. A mi, més que el periodisme a Andorra, em preocupa el periodisme Yvan, en general. Moltes i diverses derives no m’agraden i entrarien en alguns dels punts que comentes. Està bé que se’n parli i que s’analitzi però no fa per tu no mencionar ni un sol nom i a mi ja fa dies que no m’agraden els articles en qué no s’identifica a qui es menciona. Entenc que no és fàcil però per mi és el camí. Una abraçada Yvan, benvingut un article en el que entro per donar-te una mica de canya que sempre estavem amb aquella frase del señor Lobo de “no empezemos a comernos…”.

  3. Bon dia a totes i a tots i, especialment, a aquells que heu comentat la columna / post (el post s’està menjant la columna?) tant des de dins com des de fora del bloc. Us agraeixo moltíssim els vostres esments, matisos, crítiques i altres, especialment amb una columna com aquesta, de la qual encara dubto, en la qual l’extensió m’ha limitat segurament com mai i amb la qual la meva relació d’insider / outsider dels mitjans de comunicació locals em fa trobar-me en una posició certament incòmoda.

    Començo per la crítica del Gabi (compartida, intueixo, per l’Àlex Lliteras i el Marc Segalés), que és la més directa i, per tant, la més necessària (gràcies per la canya!, benvinguda canya, necessària canya). A mi també em preocupa, Gabi, el periodisme en general, i molt, moltíssim, i per això hi he dedicat un bon nombre de columnes al tema en els darrers temps. Considero, però, que ja era hora de centrar-me una mica en la situació a casa nostra, que sembla que quan parlem de mitjans a Andorra només es pugui parlar de la tele… Tens raó: no fa per mi no esmentar els mitjans. Però aquest dilema sempre és molt meu: sempre dubto entre confiar en la intel·ligència del lector (molts cops subestimada) o exposar les coses sense deixar lloc a dubtes. En aquest cas, considerava, com ha piulat la Montse Ronchera, que no calia dir noms per saber a qui em referia. A més, he anat deixant pistes súbtils (graella, mitjans públics, capçaleres, etc.). En tot cas, no tinc cap problema amb ser més clar en aquest aspecte i tot i que, reconec, que ho faci ara no té el mateix valor que el fet que ho faci a la columna original, espero que la rectificació serveixi a mitges. Així doncs, en ordre d’aparició, em referia als problemes més cridaners (no els únics) que a mi, com a lector i com a ciutadà (i aquest és l’enfoc des d’on he escrit) més em molesten de: 1) Ràdios (AD, R7P, SER); 2) Periòdic; 3) Diari; 4) Més / Bondia; 5) ATV / RNA; 6) El Progrés; 7) Tots.

    Marc i Àlex: en quins tòpics i clichés incorro? No ho dic (si us plau, no em confongueu el to) en to desafiador sinó constructiu. Sóc ben conscient que el meu desconeixement de les entranyes de l’estructura comunicativa d’aquest país em pot haver portat a tòpics, però desconec, sincerament (soposo que no cal aclarir que no busco ser un polemista de polèmica gratuïta) en quins casos.

    Marisol Fuentes i Marc: evidentment que hi ha excepcions. Ho volia dir més alt i clar però nois, el 1578 caràcters són letals. De fet, la columna volia ser una mena de demanda d’auxili, com a ciutadà, als professionals de la comunicació i, especialment, als de l’APCA, perquè ajudeu a la ciutadania amb la vostra força, a crear uns mitjans més forts i més crítics i més consistents… Sé que molts esteu en aquesta línia, i ho celebro, no sabeu com ho celebro…

    Albert, comparteixo molts dels problemes que identifiques en l’últim punt del teu paràgraf. Com a lector, potser no vull tantes notícies però més contextualitzades, més analitzades, més… Ara bé, amb precarietat això és molt complicat…

    Felipe, em referia al cas d’El Progrés, on no se signen les informacions…

  4. Hola, acabo de rebre un anònim que tindrà l’honor de ser el primer que censuro en la història del bloc. L’anònim es diu Josep i explico els motius de la no publicació molt breument: es tracta d’una crítica contundent que no tindria cap problema en publicar (ho he fet molts cops) si anés contra mi però que en aquest cas s’adreça a una de les persones que ha participat en el debat sobre un tema que poc té a veure amb el que aquí es debat… Ho lamento, Josep, però diria que aquest no és l’espai…

  5. Hola Yvan! Déu n’hi do el debat obert!
    Feia esment als clichés, o als “a prioris” en el tema dels mitjans públics. Potser fa massa temps que els escolto i no sé si és per l’edat (molt possible) o també per l’experiència viscuda que entenc que la generalització és el vehícle idoni de la injustícia.
    Sovint hi caiem (i jo el primer) de forma automàtica, involuntària. Però en d’altres cops no és així.
    Ho he dit abans al twitter. M’agraden els temes que esculls i com els plasmes negre sobre blanc. Fins i tot aquells en què no hi estic d’acord al 100%. Si generen reflexió i debat, ja val la pena.
    Gràcies, company!

  6. Hola noi,
    No acostumo a participar en els debats dels blogs, pero com que fa molt de temps que no ens veiem, només volia deixar-te constància de que et llegeixo sempre que puc. L’article d’aquesta setmana, aixi com molts d’altres, i els seus posteriors aclariments em semblen fantàstics.

    Moltes felicitats i endavant Barça.
    (Perdona pels accents, pero ja saps com son els teclats gavatxos)

  7. Hola Yvan.
    Un cop més, felicitats. Felicitats per la valentia de dir a le coses pel seu nom.
    Més enllà de la preocupació pel que passa amb els mitjans d’aquest país, crec que la darrera frase del teu post és la que que s’ha de ressaltar.
    I no ho dic pq em deixi indiferent el que comentes respecte dels mitjans (que comparteixo totalment), si no perquè confio molt en una tongada de periodistes valents que s’atreveixen a dir les coses pel seu nom.
    Estem assitint a una revolució que es cou en les xarxes socials. Tot i que encara queda molt camí per fer, crec que la independència i llibertat d’expressió dels qui en feu un bon ús és un mecanisme alternatiu als mitjans covencionals, lliure de controls i d’accés universal.
    Aquesta llibertat i accessibilitat és la que crec que ha de canviar la dinàmica dels mitjans convencionals, renovar-se o morir.
    Per això, vull trencar una llança en favor dels periodistes que enteneu que la informació és poder, que fomenteu l’esperit crític i que feu la vostra tasca de manera independent i compromesa.
    Tot plegat, hi ha esperança.

  8. Hola de nou Yvan, resolt el misteri et dic més coses.

    Primer no és que subestimi els lectors és que ni jo mateix tenia clar per qui anava tot el que deies.

    Després, els periodistes, com el món, estem ben despistats. Ja no és tant la censura que ens imposin com l’autocensura o els dubtes sobre si això ho puc dir o no. No es pot generalitzar i sempre hi ha gent que té la passió de tota la vida però crec que el tó ha baixat respecte a quan jo vaig començar.

    Alguns dels motius els enumeres tu. Precarietat, per exemple. Apart, tot el rotllo aquest de vehicular la informació(gabinets de premsa etc, etc…) ens ha tornat cada cop més dòcils a còpia d’encebar-nos a comunicats des de les institucions. Cada dia hi ha més periodistes que no fan mai de periodistes perqué estan en la conya aquesta de comunicar. Ho respecto però que no em demanin que m’agradi. En resum que a la trinxera fa fred i hi ha rates i en l’era de la calefacció per tothom ser periodista dels de tota la vida no està fàcil.

    Veig que contestes a comentaris que aquí no he vist i que m’agradaria veure, de més companys.

    I per últim, no seria gens elegant per part meva opinar sobre els altres mitjans. Intueixo que al Diari li atribueixes, i sinó és així em corregeixes, ‘obsessió acrítica i poc ètica amb l’exclusiva i flirteig amb la premsa groga’. Discrepo en el concepte. El Diari fa cagades com tit quisqui i segur que algunes apoteósiques però jo porto 10 anys treballant aquí no he vist cap problema d’etica, evidentment amb premeditació. Voler guanyar és inherent a fer bé aquesta feina i no crec que el Diari sigui culpable de res per això, al revés, tant debó més gent ho fes. No és el primer cop que ho dic això, tenint de ministre d’interior un dels amos de la casa seguim sent, de llarg, el mitjà més crític amb la feina del Govern. És, amb diferència el lloc més professional en el que jo he currat, i ja ho saben els meus jefes quan alguna cosa no m’agrada també els hi dic.

    No és l’article teu que més fantàstic m’hagi semblat(així aprofito per discrepar amb el Víctor) però sí és fantàstic que hagis obert el meló. Per cert apart dels que ens guanyem la vida amb això em demano si algú entendrà una paraula del que acabo d’escriure.

    PD: Si el censurat Josep es ficava amb mi ho vull saber! Ja t’ho faràs venir bé per dir-m’ho que m’he quedat amb el dubte. Una abraçada ben gran Yvan.

  9. Hola a tots (segona part),

    Àlex, gràcies pel teu comentari (un gran honor sentir certes coses quan venen de tu). Sobre el tema que ens ocupa, com et deia més amunt, admeto, evidentment, limitacions de part meva en l’anàlisi. Però és que estem parlant de material extremadament sensible… M’he basat tant en experiència pròpia com en observació externa, no del treball professional sinó de la gestió però amb tot això potser sí que no tots els adjectius eren els més adients. Gràcies per fer-m’ho veure!

    Víctor, me n’alegro molt de saber de tu! A veure si ens veiem quan passis per Andorra! Mil gràcies pel comentari nano (m’hagués decebut molt, per cert, que no colessis una referència al Barça).

    Judith, moltíssimes gràcies pel comentari, que comparteixo en bona part. Tan sols una sèrie d’aclariments pel que fa al meu cas personal: tot i que hi he anat pertanyent de forma intermitent, no formo part actualment del gremi. Sóc un simple opinador / columnista o diga-li com vulguis, i des d’aquest rol és força més còmode / fàcil ser crític i independent (si és que mai ho he aconseguit…).
    Per tant, deixa’m un tros de la llança que la trenco amb tu per tots els professionals que davant de la crisi de la professió que emfasitza el Gabi i davant la crisi de mitjans que denunciava jo no han dimitit sinó que, ans al contrari, treuen més les urpes que mai.
    Em semblaria injust, per acabar, no trencar una llança també en favor dels mitjans que permeten encara aquest exercici ple de la llibertat d’expressió. Sense anar més lluny, i per molt que hi hagi coses -com les que avui apuntava- que no m’agraden, el Diari, que m’aguanta des de fa 13 anys i que fins avui, després de més de 400 columnes, no m’ha condicionat mai en res, no m’ha donat mai indicacions de cap tipus ni m’ha censurat mai cap article, ni tan sols aquest d’avui en què feia clara autocrítica. Un luxe per a un columnista! (nota pels desconfiats entre els desconfiats: tampoc m’han induït a fer aquest comentari 😉 ).

    Gabi, gràcies de nou per prendre’t tan seriosament el tema.

    Primera concessió: sí, avui ho he fet un pèl raro això dels comentaris (he respost també via bloc gent de Twitter). Donat que l’accés a Twitter és públic, no són privats, i, per tant, t’en faig un resum fidel: la Marisol Fuentes insistia en què hi ha excepcions i, tot i que em deia que tinc raó en allò que dic, comentava que no totes les situacions dels mitjans són iguals; l’Àlex Lliteras veu el text massa suportat en clichés, com el Marc Segalés, que el considera simplista; el Felipe Gallardo demanava a què em referia amb periodistes sense firma i el Guillem Valdés i la Montse Ronchera consideraven l’anàlisi valent i, la Montse, deia allò que es podia endevinar fàcilment a qui em referia en cada cas). (hi havia encara un altre tuit, però aquest sí que té l’accés limitat i, per tant, prefereixo no esmentar-lo, tot i que era positiu).

    Tema Diari, compro absolutament tot el que dius, no és en els punts que esmentes on veig cap problema. He estat i sóc un gran defensor del Diari i per això em fa mal veure que s’hi publiquin peces amb “estils i mètodes de premsa groga”. No és la norma, evidentment, de fet és excepcional, però al meu Diari m’agradaria que hi hagués una barrera clara i absoluta contra aquest tipus de peces. No són necessàries, no m’aporten res i no entenc, de fet, en què poden beneficiar el mitjà. Per a mi, tan sols serveixen per tacar la bona reputació guanyada amb la resta de peces.

    Pel que fa a la lluita ferotge per les exclusives, em preocupa més perquè és un problema més general i en el qual cauen, malauradament, molts mitjans. Sincerament, no hi trobo el sentit. Sóc un paio bastant raro en general i per tant també dec ser un lector bastant raro, però consumeixo mitjans en funció de lo bé que m’expliquen les notícies, no de si me les expliquen abans que els altres (amb excepcions, evidentment). Entenc que és un motor de la feina periodística però l’exclusiva per l’exclusiva té molts efectes perversos i aquesta ànsia ens fa caure sovint en precipitacions, en què juguin amb tu les fonts o et colin dades o missatges interessats, etc. No em semblen poc ètiques, doncs, les informacions sinó l’aposta per la primacia de l’exclusiva per sobre d’altres criteris…

    Ah, i per acabar, lo de subestimar els lectors no ho deia per tu sinó en general (jo inclòs). Una de les coses que més t’agraeixo com a lector és que no em tractis mai com a idiota.

    I en fi, crec que ho deixaré aquí, no? Perdoneu l’extensió, però el tema és delicat i prefereixo pecar de pesat que d’ambigu. Moltíssimes gràcies a tots, un cop més, per participar.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s