Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Pesats!

4 comentaris

Els missatges en cadena no van néixer amb Internet però hi han proliferat. De tots ells, alguns dels que més èxit tenen són aquells que recorren a la nostàlgia de la nostra infantesa i a la seva recreació 100% acrítica per arribar a la conclusió que qualsevol temps passat era millor. Són aquells textos que sempre acaben amb un “i no passava res”, posant-hi al davant el que vulgueu: no hi havia cadiretes per als nens als cotxes, ens passàvem el dia jugant amb productes tòxics, etc. De retorn al segle XXI, a tots –en major o menor grau– ens molesta que ens demanin el passaport o un document d’identitat quan hem de pagar amb targeta (a mi m’han arribat a demanar disculpes!), que ens obliguin a assistir a una formació de riscos laborals, que els pesats dels bombers insisteixin, cada any!, a fer el simulacre d’incendis a l’edifici on treballem, que al creuer amb què hem marxat de vacances –de vacances!– ens facin perdre el temps –el nostre temps!– amb collonades com simulacres d’evacuació –per si el vaixell s’enfonsa!, aquesta sí que es bona…–, simulacre del qual miraran d’escapolir-se els clients amb més testosterona i les companyies més pretesament superguais. De fet el nostre concepte de seguretat és ben curiós: acceptem la vigilància constant, la pèrdua de drets i llibertats, tot plegat en nom de la seguretat, de la lluita contra el terrorisme, i sense protestar el més mínim. En canvi, fugim constantment d’aquelles mesures que realment ens poden salvar la vida, estalviant-nos-les per pesades, per atemptar directament contra el nostre estil de vida guai, on només hi té cabuda el ritme i la diversió…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 18 de gener del 2012

Advertisements

4 thoughts on “Pesats!

  1. Yvan! Que t’ha passat? Quin article més absurd! L’has relllegit? Mira que et segueixo i m’agrada el que escrius però aquí has desenfocat molt.

  2. @dexter Doncs a mi em sembla molt encertat! Sobretot la conclusió….

  3. Jo també penso que som molt incoherents, ens queixem per tot, critiquem als altres, sempre busquem responsables en les coses que ens passen, pero som incapaços d’assumir les propies responsabilitats.

  4. Hola a tots 3!

    Dexter, lamento decebre’t, sincerament… Com podrem sentir avui més d’un cop al final del partit i adaptat al cas que ens afecta: “¡el columnismo es así(n)!”.

    Ara seriosament, entenc part de la teva crítica… A mi, però, el tema em sembla important, i el relaciono amb moltes coses, des de la nostra incoherència i irresponsabilitat social permanent, com apunta en Bernat (de fet, el tema ja l’havia tractat aquí, http://diariandorra.ad/blocs/ylara/2010/06/30/suficient/ ,en relació a l’atropellament de persones a Castelldefels fa un parell de Sant Joans) fins a aquesta obsessió amb el fastfood, el fastthinking (paradigm`patic el cas de 59 segundos), etc.

    Entenc, però, que a tu et sembli un tema secundari. D’altra banda, el tema no l’he tractat bé, les coses com són, i la relació entre uns elements i els altres no sempre queda clara…
    Que si l’he rellegida? Sí, unes 10 vegades, com sempre, però a 39 de febre, i això no ajuda…

    Per tant, defenso el tema però et reconec poca claredat a l’hora d’exposar-lo…

    Gràcies als tres per comentar en totes les direccions. D’això es tracta, no?

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s