Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Un debat pendent

6 comentaris

Les monarquies europees –nòrdiques a banda– estan d’allò més animades. La britànica, per la revifada de popularitat aconseguida gràcies al lífting aportat pel casament entre l’hereu més probable (i popular) amb la Kate Middleton; la monegasca, també per un casament, però no del príncep hereu sinó del príncep titular i no per l’èxit de l’enllaç sinó per la controvèrsia i l’estupefacció que ha generat; l’espanyola, no cal dir-ho, per la malastrugança dels gendres i, especialment, des del meu punt de vista, per com la Casa Reial va encobrir un delicte flagrant d’un dels seus membres i per les conseqüències (o més interessant encara: les no conseqüències) que tot plegat pot tenir en època de crisi en la popularitat de la monarquia campetxana a una societat que demana a crits una reducció del nombre de ministeris però que no vol sentir a parlar de reduir, en la mateixa proporció, el nombre de iots dels seus monarques. També viu moments potencialment animats el regnat d’Albert II, bàsicament perquè com passi a la història l’invent belga (hipòtesi gens descartable hores d’ara) passarà també a la història la seva dinastia, una de les més pragmàtiques que hagin existit mai (protagonista de l’única abdicació exprés de la història, tot just per abstenir-se de sancionar la llei de l’avortament i tornar al càrrec 48 hores després com si no hagués passat res…). I a casa nostra què? Al cap i a la fi, el Coprincipat no deixa de ser un subtipus de monarquia. Doncs a casa nostra ni idea: ni el CRES ens informa del grau d’acceptació del Coprincipat ni bona part de la població entén, 733 anys després, quin sentit tenen els Coprínceps.
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 21 de desembre del 2011

Advertisements

6 thoughts on “Un debat pendent

  1. Molt bon article! Ja et diré jo que en penso del copríncipat: sóc obertament republicà.
    Penso que, a part de ser un anacronisme, avui en dia no aporta absoulutament res! Ah! em sembla que ho he dit amb la boca petita, ho diré amb la boca grossa: SÓC REPUBLICÀ!

  2. @Francesc Robert
    Ja en tenim un que es pronuncia! La mostra va creixent… Jo també participo i amb la la mateixa resposta (SÓC REPUBLICÀ!) i tota la colla dels Verds, que ho portaven al programa, diria que també els podem sumar… No està malament.
    El problema és que a banda de ser republicà també sóc demòcrata i, per tant, això de votar les constitucions en bloc mai no m’ha fet gaire gràcia. Preferiria, evidentment, votar-les títol a títol i així podríem decidir realment si volem que el títol III instauri uns Coprínceps, un/a President/a, o el que sigui que deccidim entre tots.

  3. En això darrer que dius tens tota la raó, jo em vaig veure obligat a votar en contra de la constitució, entre altres coses, perquè no contemplava que per mitjans democràtics es pogués eliminar la figura dels Co-prínceps. En canvi, si hagués pogut votar punt per punt, hagués votat positivament alguns dels títols. Ja fa anys que vam votar la constitució i crec que tornaria a votar en el mateix sentit…

  4. Jo no la vaig poder votar (era menor d’edat) però m’hagués trobat amb un dilema com el teu: sí a moltes coses i no a d’altres (i per diferents motius).

    El que estaria bé és que tu tinguessis dret a poder votar en el mateix sentit i que jo pugués pronunciar-me. Les Constitucions són pactes fonamentals d’una societat i, per tant, no estaria malament que de tant en tant es confirmessin (la ciutadania del 1993 és molt diferent de l’actual). Per cert (i enllaçant amb un dels temes del teu post de dilluns): DA té prou suport parlamentari per impulsar i aprovar una reforma constitucional. S’atreviran?

    En d’altres casos ha estat un plaer discrepar amb tu. Avui ha estat un plaer coincidir!

  5. No, no s’atreviran…I és cert que les constitucions, com a pacte fonamental, s’haurien de ratificar…Perquè les voten uns ciutadans, un poble…, una societat…en un moment concret, però hi ha molta gent com tu que no hi va poder dir res,…Les societats creixen, evolucionen…segeuixen el ritme biològic de les persones, el que servia l’any 93 possiblement no serveixi avui…

    I qui diu l’any 93 diu el 78! Si la nostra té coses que avui serien discutibles, l’espanyola encara més! Moltes més, …va ser fruit d’un pacte, d’un moment concret, avui superat…

    És cert que a vegades discrepem i altres coincidim, però crec que tots dos tenim la radicalitat democràtica com a valor fonamental!

  6. Doncs sí, em resulta sovint insuportable tant d’elogi (injustificat) a la transició espanyola, que va ser útil 5 minuts però que tant ha complicat la vida després…

    I sí, és exactament això, la radicalitat democràtica, tu ho has dit… De fet, relacionat amb aquest punt tenia pensat (ja abans de la teva resposta) enviar-te un DM via TW aquest vespre / nit. Ja em respondràs quan et vagi bé…

    Gràcies pel debat!

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s