Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Ara?

8 comentaris

Doncs sí, ara. Ara, des del gremi de l’hostaleria, reclamen comprensió, respecte, llibertat, espais amb fum i espais sense fum… Ara. I abans? I l’any passat? I fa dos anys? On era aquesta heroica recerca de la Justícia? Ara, des del gremi de l’hostaleria, demanen que els petits locals puguin triar si permeten o no fumar al seu interior. És a dir, que puguin continuar triant, perquè fins ara ja ho han fet, de triar –cap llei prohibeix que no puguis fer del teu bar un espai lliure de fum–, i ja sabem quina ha estat, fins ara, la tria majoritària: excepte quatre (deu, a tot estirar) pioners, tota la resta són fum friendly. L’excusa, ara, és la crisi. I quan no hi havia crisi? Altres grans arguments són aquell còmic “Prohibit prohibir!”, argument demagògic pronunciat per fumadors o exfumadors penedits d’allò més sensats quan el tema de conversa és qualsevol altre però hooligans intractables quan el tema de la discussió gira al voltant dels seus inalienables drets com a fumadors… Drets i llibertats reclamats, ara, per cert, per persones a qui mai he vist mullar-se pels drets humans o les llibertats civils en general… I ho sento, l’argument dels fumadors hiperrespectuosos tampoc el compro (o, en tot cas, jo he tingut molta mala sort estadística en aquest aspecte…). Si DA vol trencar amb la imatge de submissió a les patronals, té una oportunitat idònia a l’hora de regular els espais sense fum. Una regulació descafeïnada no beneficia ningú. En aquest, com en tants altres àmbits, i en contra de l’opinió més políticament correcta, són molt millors les solucions radicals que les mitges tintes…
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 14 de desembre del 2011

Advertisements

8 thoughts on “Ara?

  1. Però ja tenim experiència en fer el nostre propi sistema, el de a “la andorrana”.
    En lloc de copiar lo que fan els països veins, com diu l’Emilio Duró, “si algo funciona, COPIALO!”
    i com controlaran que els locals respectin la llei? cada vegada tenim menys policies i desconec si a Andorra disposem de inspectors de sanitat (suficients?)
    Jo voto per una llei amb tots els locals sense fums.

  2. Fumar no és un dret, és una addicció.

    L’únic argument que no es pot rebatre d’aquells que defensen el poder fumar a qualsevol lloc, és el de confessar que no els importa ni la seva salut ni la dels altres. Lícit, però immoral.

    La resta és cristal·lina.
    Fumar mata.
    Estar a prop d’algú que fuma, mata.
    A tu, als altres, als nens i als que han de nàixer. No hi ha excepcions.

    Ja ni tan sols ho posen en dubte els contrainformes que les tabaqueres han pagat durant anys.

    L’estat ha d’ajudar a aquelles persones que vulguin deixar de fumar.
    Però sobretot ha de garantir la salut de tothom, dels que fumen i dels que no.

    I això passa de forma inel·ludible per prohibir de forma general i immediata el consum de tabac en espais públics tancats.

    Sense mitges tintes, sense falsos arguments economicistes i sense por.

    Per una vegada sense por.
    Tota la resta, és una pèrdua de temps i un pas enrere.

  3. Bon dia i gràcies als dos!

    Aram, doblement d’acord amb tu:
    1/ ara resulta que després d’anys i panys copiant literalment (i acríticament) legislació estrangera, no volem tenir en compte en aquest tema l’experiència d’altres països (que desmenteix, per cert, mil prejudicis que aquí, ara, tornem a reproduir)?
    2/ toques un dels temes que per a mi són més importants i que més m’espanta, el de la inseguretat jurídica. M’he referia al mes de juny, ja em diràs què et sembla… http://diariandorra.ad/blocs/ylara/2011/06/15/fins-quan/

    Noe, ben poca cosa a afegir… subscric tots i cadascun dels teus paràgrafs i, especialment, els que fan referència als contrainformes interessats i als falsos arguments economicistes… No hi ha res que em posi més malalt del món que sentir en Sala i Martín defensant la llibertat i els drets dels fumadors amb arguments absolutament demagògics i dades manipulades… Arghhhhh!

  4. Es un tema de salut pública. Si es fan retallades a la Sanitat, via la CASS, no es pot permetre que el tabac continuï sent causa de despesa sanitària. I els que no fumen no han de veure els seus drets restringits per una minoria que sí que ho fa.

  5. Totalment d´acord i estic a favor d´espais sense fum, no de prohibir totalment. No soc fumador, però s´ha fumat sempre, és un acte social i de vegades és savoreixen cigars carissims, de la mateixa manera que degustem la “bolleria industrial” i que ningú diu res. Estem per sobre del 20% de gent entre 15 i 25 anys amb colesterol. Tot es educació. He vist pares on per esmorzar, pq s´aixequen tard o no es preocupen, croissants els nens, “bollicaos, donuts” i d´altres grases. Fumar és un dret i no es pot prohibir, però la prioritat la té el no fumador.

  6. No em devíeu pas trobar a faltar, suposo. Sempre he deixat ben clar que sóc una fumadora activa… i convençuda (no em va el Déu dels cristians, però tampoc sóc del Déu de la salut). Amb tot, per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb vosaltres sempre que vagi de debò allò de no acceptar “arguments còmics” o “demagògics”. L’Yvan diu: “Són molt millors les solucions radicals que les mitges tintes” i la Noemí afegeix: “Sense mitges tintes, sense falsos arguments economicistes i sense por”. Totalment d’acord: deixeu de condemnar i de culpabilitzar els fumadors, pareu de pretendre que fem un esforç per treure’ns de sobre el que en el vostre llenguatge científicament correcte anomeneu “una addicció”, i exigiu que es prohibeixi el tabac. Les armes maten i la seva comercialització està molt controlada; segons quines drogues estan completament prohibides i, si en vull consumir, passo de ser una “empestada” fumadora de pobres innocents que volen viure sense fum a una delinqüent que ha de pagar davant la societat per haver-se passat la llei pels dallonses… Au, va, sense por i “sense mitges tintes”: que es prohibeixi la fabricació i venda de tabac… Ja veureu com no haurem de discutir per si els fumadors, aquests desgraciats addictes insolidaris, podem fumar o no en un lloc o en un altre. Pit i collons!

  7. El tabac és l’origen de tots els mals… i l’ùnic!

  8. Hola a tots i gràcies per participar!

    -Celta, res a afegir, compro totalment el teu argument. Sobre tabac i salut pública, per cert, t’enllaço una notícia d’allò més interessant (i reveladora) que ha penjat avui a Twitter la Thaïs Zapata: http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_1442000/1442944.stm

    -Alfred, discrepo amb tu en diferents punts. Que una cosa s’hagi fet sempre o que pugui arribar a ser caríssima no em sembla, per sí sol, suficient per mantenir-ho. I la mala alimentació (una altra xacra) i el tabac potser tenen alguna cosa a veure, però la diferència fonamental és que el si jo prenc un suc de taronja natural i un mini de formatge i el de la taula del costat tres bollicaos i dues cocacoles, no m’obliga a menjar-me (ni a mi, ni a la meva filla, ni als cambrers) un dels seus tres bollicaos ni mitja cocacola; amb el tabac, en canvi, sí que passa i aquest és el punt fonamental perquè jo sigui més radical que tu en aquest tema, defensant la prohibició total del consum de tabac als espais públics.

    -Castellano (o t’agrada més Comunero?), tant de bo tinguessis raó, seria tot plegat més fàcil, no?

    -Roser, abans de res, agrair-te que participis en aquest espai amb noms i cognoms i sense pseudònims. En segon lloc, i tant que s’et trobava a faltar: els comentaris crítics, si estan argumentats, són els que més valoro. D’això es tracta, de debatre, no? El que passa és que no estic massa d’acord amb tu. D’entrada, però, un parell d’aclariments: jo, en cap cas, criminalitzo els fumadors. Com a molt denunciaré algunes actituds de manca de respecte i fins i tot d’intimidació d’alguns fumadors concrets… Però el blanc principal de les meves crítiques són els legisladors que, des del meu punt de vista, no protegeixen prou la salut dels no fumadors. I aquí està, per a mi, la clau del problema, enlloc més. Prohibir el tabac? Pot ser una opció però no és la meva preferida (la prohibició de drogues no dóna, tampoc, tan grans resultats…) perquè la meva aproximació al problema, encara que no ho sembli a primer cop d’ull, no és prohibicionista (del tabac o dels fumadors) sinó garantista (pels no fumadors). Per acabar amb la hipocresia, l’Estat pot prohibir el tabac, és cert, però també pot ajudar decididament a tots aquells que vulguin deixar de fumar (sóc més d’aquesta segona opció). El que segur que no pot ser és una excusa per dir o tot o res, per a mi són dos tots diferents…

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s