Ni cap de Govern, ni ministres, ni secretaris d’Estat, ni cònsols, ni síndic, ni subsíndic, ni raonador, ni membres del CSJ, ni presidents de l’INAF, l’APDA, el Tribunal de Comptes, la CASS o cap parapública. 6 consellers generals i 8 consellers comunals. I prou. 14 càrrecs institucionals. 14. Ni un més. (O algú compta encara l’ambaixador Dallerès?) 14. 15, a tot estirar, si a la primavera hi ha Copríncep Hollande. Si acceptem que la dimensió bàsica de la política de partits és l’accés al poder, el PS, des de diumenge, viu en un desert. De la seixantena de socialdemòcrates que tocaven poder real fa tan sols 8 mesos ara només en queden 14. 14 càrrecs en el conjunt de les estructures estatals! Tots ells en clara minoria absoluta allà on exerceixen el seu càrrec (6 / 28 al Consell i 2 /12 als comuns d’Encamp i de les parròquies baixes). Tots ells, sense excepció, clars perdedors en les circumscripcions en què van competir (en el conjunt de les quals han perdut –si fem una mitjana entre les generals i les comunals– de 28 punts). Jo els compro totes les excuses perquè, sincerament, me les crec: crisi, desgast, caciquisme, sistema electoral injust, totes! Però és evident que també s’ha de mirar cap a dins de casa. Ara toca reflexió, sí, però reflexió sense tabús. I autocrítica. I renovació real. I tot i així no serà fàcil. Als valents que s’atreveixin els esperen 4 anys en què si, a més, no són part dels 14, no podran ni lluir-se ni provar-se. Calen valents, però, perquè ara més que mai cal una oposició forta i creïble. Valents que facin una passa endavant. I també valents que facin una passa enrere.
Publicat originalment a la columna d’opinió La Seca, la Meca i… de la contraportada del Diari d’Andorra el 7 de desembre del 2011
Ulleres progressives
per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…
- Comentari
- Reblog
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Ulleres progressives
%d
07/12/2011 a les 23:32
La renovació és la que els militants del PS van decidir, de la mateixa manera que s’ha elegit el govern i els comuns: per vot. Per tant, l’executiva és totalment legítima. No és un problema de personalismes; el Jaume Bartumeu s’ha dedicat a ocupar el seu càrrec (president del grup parlamentari) i a oferir la seva opinió sempre que se l’hi ha demanat, i en cap cas com a portaveu de l’executiva. La renovació en les llistes de les comunals ha sigut més que evident i el resultat no reflexa un canvi de tendència respecte les nacionals, excepte a Sant Julià, on s’han millorat els resultats mantenint els caps de llista.
La renovació del partit és totalment REAL, per molt que des d’aquest medi de comunicació us empenyeu en nega-ho. Son uns valents tots aquells que s’han presentat a les llistes i els que mantenen el partit endavant, lluny de personatges que abandonen les sigles quan les coses no van bé. És molt fàcil fer política creant noves plataformes cada dos anys i deambulant entre ideologies totalment oposades, és molt fàcil jugar al populisme acompanyat d’assessors d’imatge, és molt fàcil agrupar-se si l’únic punt en comú és la recerca d’un càrrec. I tot això és tant fàcil perquè totes aquestes agrupacions no tenen uns estatuts ni unes ideologies fixades. Però aleshores què votem? Promeses, personalismes?
Espero que tant el PS com el PLA es mantinguin com a partits coherents, també espero que la gent sigui capaç de valorar tots aquells polítics que confien en uns principis, i que fan política perquè creuen en uns valors determinats; son aquests que mantenen els carnets de les dos úniques formacions polítiques reals. Perquè ara sí Ivan, REAL és una paraula que pren sentit.
08/12/2011 a les 12:07
@dANDORRA
Bon dia!
Discrepo amb tu en alguns punts:
1/ Jo només escric una columna al Diari per a la qual mai he rebut cap indicació de seguir una línia editorial concreta i, per tant, les crítiques que aquí aboco són únicament meves, no tenen res de forçadament coherent amb la resta de columnistes o amb la línia editorial del Diari. Ni faig la crítica des de DA ni desitjo l’ensorrament de la família (no massa ben avinguda actualment) socialdemòcrata, et ben asseguro que m’ho miro tot plegat amb molta distància. A més, com bé dic a l’article, ara més que mai necessitem un PS centrat (no ideològicament) bàsicament perquè necessitem una oposició forta. No em sembla una crítica, doncs, massa honesta especialment venint d’algú que no gosa identificar-se i, per tant, parla des de la comoditat de l’anonimat.
2/ El resultat “corrrecte” (dir més em sembla excessiu) a SJ diria que es deu més a un fenomen de vots prestats pels votants més anti-UL de S21 que a una consolidació socialdemòcrata a la parròquia.
3/ Per “renovació” entenc quelcom més profund que un simple canvi de noms, un rejoveniment de les llistes o l’elecció d’un nou comitè executiu. En política, eleccions a seques no és automàticament sinònim de democràcia, aquestes eleccions han d’anar acompanyades d’epítets com competitives, lliures, freqüents, etc. (no estic dient que no fos el cas al PS, és un simple apunt teòric per contradir la primera frase del teu comentari).
Pel que fa a l’essència del teu comentari, en canvi, estic plenament d’acord amb tu i m’he manifestat en aquesta línia un munt de vegades. Tal com està muntat el sistema, garanteix més la democràcia una tria entre formacions polítiques clarament identificables i situades que no entre plataformes personalistes i sovint populistes, prefereixo que em vengui programa i no imatge, etc. Totalment d’acord amb tu, insisteixo! Tan sols un matís: tan legítim és afiliar-se a un partit com sortir-ne. Evidentment, hi ha sortides i sortides, però no em sembla que totes siguin oportunistes, algunes semblen haver estat fetes per pura coherència i, en alguns casos, amb la màxima elegància (penso, entre d’altres, en la de l’Esteve López, ni anunciada ni utilitzada).
Gràcies per comentar i per participar!
08/12/2011 a les 20:16
M’ha agradat molt el teu article, però encara més aquesta rèplica que has fet a aquest opinador anònim!
Francesc
09/12/2011 a les 13:22
A mi, a diferència del francesc, em continua agradant més el text de base, tot i que la rèplica ha estat bastant encertada. I és perquè m’agrada que he decidit comentar-lo, de fet és la primera columna que comento. I per què aquest i no per exemple algun seu, senyor francesc?
Doncs perquè si em dediqués a comentar el punt de vista imparcial i pràcticament propagandístic d’articles com Miopia política, no sabria pràcticament què dir; ni la forma és transcendental ni el contingut té valor, més enllà d’una mera crítica mal enfocada. Perdó! Sí que sabria dir-hi alguna cosa: Ja que vostè tracta l’intent de pacte entre la senyora Rosa Ferrer i da, ¿no seria més enriquidor valorar el gir ideològic d’una figura política i les connotacions i matisos inherents a aquesta decisió? Més enriquidor que per exemple, el text que va fer: on valorava de forma positiva aquesta unió i es ficava les mans al cap pel resultat final. Les mans al cap me’ls hi vaig ficar jo!, en veure un columnista que valorava de forma positiva la incoherència política.
És un tema de consciència social, i jo aquí ja no m’hi fico. Si ho fes, no podria evitar comentar el seu text Votar o no votar?. I qüestionar sèriament si és ètic que vostè posi en dubte la necessitat d’anar a votar, sobretot si ho contextualitzem amb la baixa participació dels darrers comicis. Tampoc podria evitar comentar que afirmés no haver vist els debats electorals, o la normalitat amb la que vostè diu haver seguit la companya, “bàsicament”, per xarxes socials i via twiter. No, va! Això sí que evitaré comentar-ho perquè crec que tothom sabrà fer-ne una bona lectura.
Encara que veient els resultats a Andorra la Vella, la Massana i Ordino, no sé si l’electorat andorrà, en la seva majoria, és capaç d’elaborar algun tipus d’opinió personar, no vàlid, però com a mínim: coherent.
09/12/2011 a les 14:42
Gràcies Francesc!
A dAndorra, tan sols dir-te que me n’alegro haver contribuït a engrescar algú nou en això del feedback comunicatiu i la major interacció (i menor verticalitat) en la relació entre columnistes i lectors (ara, hi insisteixo, tan sols cal fer una passa més i deixar enrere l’anonimat…). Pel que fa a les crítiques a les columnes del Francesc t’animo a comentar el seu bloc sempre que sigui de manera constructiva, tots ens beneficiarem i, tot i que no el conec personalment, n’estic segur que agrairà els teus comentaris. Així m’ho demostra l’experiència quan, o bé comentant ell el meu bloc o jo el seu, hem discrepat i coincidit en diferents ocasions amb total cordialitat. D’això es tracta al cap i a la fi, no?