Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Productivitat parlamentària

8 comentaris

Ara fa tres setmanes criticàvem –pels efectes perversos que genera, entre d’altres, en l’accés a la participació democràtica– la rebaixa dels sous dels consellers generals. Avui, malgrat tot –malgrat El Discurs– insistirem en aquesta línia. De fet, el que m’interessa dels meus parlamentaris no és el seu salari sinó la seva utilitat. El que els exigeixo com a ciutadà no és que es rebaixin el sou sinó que se’l gua­nyin, no és que disminueixin les seves despeses sinó que incrementin la seva productivitat. Especialment ara, no tant per la crisi com per la majoria tan aclaparadora d’una (?) sola força política, que pot fer molt temptadora la passivitat tant a una majoria que es pot sentir ben representada pel Govern com a una minoria que sap que, s’ho miri com s’ho miri, no té res a pelar. Benvingut sigui, de fet, l’increment de la massa salarial global del ple si es produeix per un creixement del nombre de consellers que es dediquen de manera exclusiva a les tasques parlamentàries. Benvinguts siguin els sous dels consellers si se’l gasten a potenciar la iniciativa pròpia, a entrar més i millors proposicions de llei i no esperar únicament que el Govern els trameti els projectes de llei per donar-hi el seu vistiplau, a controlar més i millor el Govern des de la minoria i –oh, utopia!– també des de la majoria i, sobretot, benvinguts siguin si aconsegueixen que no hagi de sentir tan sovint que tal cosa o tal altra seria interessant (nova llei de nacionalitat; despenalització de l’avortament; ILP dels espais lliures de fum; etc.) però que s’haurà de deixar per a més endavant, perquè ara tenim molta feina i no és prioritari.

Advertisements

8 thoughts on “Productivitat parlamentària

  1. Absolutament d’acord. La frase “El que els exigeixo com a ciutadà no és que es rebaixin el sou sinó que se’l gua­nyin” l’hauríem d’enmmarcar al costat del Virtus Unita Fortior.

  2. Com sempre, un article “clavat”. Gràcies

  3. Què ruc que ets!! I a tu et paguen per escriure tonteries d´adolescent? Si es rebaixen el sou és per donar exemple de cara al ciutadà, i posa´t a la politica i veuràs el que és no dormir o treballar 14 hores. Totxo!! Que no haguem sapigut portar Andorra no vol dir que cobrant més o menys ho farem millor. Vaya periodistes tenim…sembleu el “marca” criticant el Barça.

  4. més aviat sembla una opinió ( o no) bastant propagandistica que un article reflexionat

  5. sembla una redacció de primària o un article fet a corre-cuita… ai aquests funcionaris que ho volen tot!

  6. “Productivitat” una paraula gairebé oblidada en el “nostre món” i sobretot a Andorra. Empresaris i polítics de dreta s’omplen la boca parlant de “competitivitat”, però mai no parlen de productivitat. Aquesta ha de tenir sempre dues vessants: la quantitativa i la qualitativa. Dels ministres, dels consellers, dels funcionaris i també dels empresaris i treballadors del sector privat el que hem d’esperar és que siguin productius. És clar que tot això deu ser massa complicat per aquells que tenen una facilitat sorprenent per tractar la gent de rucs.

  7. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
    -Noe, ets una exagerada, però m’ha divertit molt la idea de convocar un concurs d’idees per fer companyia al virtus unita fortior…
    -Josep, gràcies a tu per ser a l’altra banda…
    -Alfred, tres precisions: vaig començar a escriure al Diari, efectivament, quan era adolescent, però d’això ja fa 12 anys, queda lluny; no sóc periodista; en cap cas defenso durant l’article un increment salarial dels consellers. Dedicar-me a la política no m’interessa: vaig estudiar Polítiques perquè gaudeixo mirant-me-la des de la distància. Finalment, comentar-te que, simplement, discrepem –i això és possible fer-ho de manera més amable i elegant–: crec que donar exemple està bé però també que els efectes secundaris són pitjors, com vaig defensar al post “Populisme perillós” fa tres setmanes.
    -Alcalor: sí, es tracta d’un article d’opinió, fet que no és incompatible amb que estigui reflexionat. El que no entenc –sincerament t’ho dic, hi he estat reflexionant una bona estona però no m’en surto!– és la referència a la propaganda. De què faig propaganda? Del parlamentarisme seriós? Del parlamentarisme a seques?
    -Júlia: sí, sóc funcionari i sí, com a ciutadà, vull moltes coses, però també les volia quan treballava al privat -no crec que ser funcionari m’hagi de limitar a l’hora de desitjar un parlament productiu. Pel que fa a la qüestió estilística, lamento avorrir-te; no ho sé fer millor…

  8. Molt bon article Yvan, aquests que critiquen tant que escriguin un article i veurem que macos que seran.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s