Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

El discurs del rei

11 comentaris

L’hora assenyalada m’enxampa al cotxe, a punt d’arribar a casa… Vistes les expectatives creades, no dubto que serà retransmès per les ràdios. 94.2, 101.5, 89.0, 102.3, 93.3… Res. Música, La nit a Rac1, Hora 25, però ni rastre de la veu de Martí. Sembla que la compareixença no ha interessat especialment els mitjans locals (tampoc hi ha tertúlies posteriors –sort en tenim de Twitter–; tampoc sabrem l’audiència…). Primera decepció. Arribo a casa i enxampo el discurs a mitges (recupero la resta després, al web de la tele). El segon que em sobta és la posada en escena, més pròpia d’un discurs de cap d’Estat que d’un de cap de Govern i amb elements –com l’enquadrament on, a banda de la bandera, destaquen les paraules Casa de la Vall del quadre commemoratiu de Miró– que no ajuden a fer pedagogia de la nostra particular separació de poders… El tercer que em sorprèn són algunes de les tries retòriques. D’entrada, aquesta preferència perversa per la fórmula “conciutadans” en un Estat que posa tants frens a la ciutadania plena i, per motius similars, la insistència en la crida al patriotisme. Tampoc entenc certes contradiccions: crítiques al format “paquet de mesures” mentre se n’anuncia un –més complet, més consistent, però paquet de mesures al cap i a la fi–, anunci grandiloqüent de canvi d’època mentre s’aposta per recuperar la construcció… El que menys em convenç, però, és el to: ni entenc tanta justificació ni tant demanar perdó en un líder amb una majoria parlamentària tan àmplia ni m’agrada que el meu cap de Govern sigui aquell que escenifiqui amb més patetisme la submissió de l’Estat a la banca.

Advertisements

11 thoughts on “El discurs del rei

  1. Molt encertat.

  2. No està malament Ivan. Es clar que s’apel.la al patriotisme per fer empassar la pildora… Avui el diari diu que el 20% del funcionaris cobren més de 3000, i que només 7% dels altres assalariats cobren aquest sou.
    Un altre dia diu que 2/3 dels andorrans treballen per compte propi… no enganyem a la gent per favor….
    Y es hora que en aquest país es diguin les coses com son.

  3. Jo no hagués dit millor, felicitats

  4. Gràcies als 3!

  5. totalment d´acord, peró jo el vaig sentir per Ràdio nacional en directe

  6. Ep, doncs gràcies per dir-m’ho Carles! Suposo, per tant, que l’emissió no devia ser del tot puntual perquè quan van sonar els senyals horaris de Rac1 vaig canviar a RNA i encara feien música (i aleshores va ser quan vaig sintonitzar la resta de ràdios…). Gràcies pel comentari! Per cert, tu creus que era en directe?

  7. Això de la Casa de la Vall i la separació de poders, mmm… la Casa de la Vall ha simbolitzat durant segles el legislatiu però també l’executiu i el judicial, simbolitza la sobirania andorrana, no pas un poder en concret. I menys ara, en què el poder legislatiu ja té (com els altres dos) una seu pròpia. La teva crítica al quadre està passada de moda: només hagués estat escaient, en el millor dels casos, entre 1982 i el maig de 2011.

  8. Felicitats ! Molt encertada la teva reflexió.
    Ah! i si algú està passat de moda (i de segles) ets tu, Arnaldeta.

  9. @arnaldeta
    Gràcies pel comentari Arnaldeta. Permet-me, però, que discrepi.
    D’entrada, perquè considero que infravalorem massa sovint la importància de la separació de poders, excessivament maltractada a les democràcies d’aquesta banda de l’Atlàntic (als EUA, amb tantes coses millorables -pena de mort, entre d’altres-, el sistema de checks & balances funciona notablement millor…). Per tant, qualsevol via per defensar-la (o per no menysprear-la) em sembla important…
    D’altra banda, perquè no estic d’acord amb el teu apunt històric. D’entrada, perquè si la Casa de la Vall simbolitzava tots els poders alhora simbolitzava, doncs, l’Andorra feudal predemocràtica i, per tant, no m’interessa gaire com a símbol. Però és que a més a més no és així: a Casa de la Vall es desenvolupava especialment un mínim (consentit) poder legislatiu. Les funcions executives no arriben fins el 1981 / 1982 i fan riure en comparació amb les funcions executives que conservaven els Coprínceps; les funcions judicials també eren mínimes. Finalment, la seu del Consell General continua sent la Casa de la Vall (és allà on es faran les sessions solemnes, la investidura, etc.); la nova seu és simplement una seu funcional, no simbòlica i, per tant, la Casa de la Vall, al meu entendre, continua simbolitzant el poder legislatiu d’aquest país.

  10. @Jon
    Gràcies Jon!

  11. No he llegit res de mes clar en aquest diari densa molt de temps, gracies per dir les coses clares.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s