Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Accionistes

2 comentaris

En època de crisi –on l’argot i l’imaginari econòmic, de tan present, ha envaït el nostre món– em costa molt no veure els naixements, els batejos o els casaments com una sortida a borsa d’una empresa a la qual se’ns convida (mai millor dit) a participar mitjançant la compra d’accions o obli- gacions (evidentment, amb una participació mínima clarament establerta…) en forma d’objectes d’una llista de naixement o casament o, més directament, d’ingrés a un compte corrent, esdevenint així accionistes –minoritaris, d’acord, però accionistes al cap i a la fi– de la felicitat d’aquella parella, del futur d’aquell nano, etc. i amb un repartiment de dividends inicial (i únic) en forma de tiberi i entrada a sala de festes amb barra lliure. De fet, ens agradi o no, som una mena d’accionistes permanents: decidint què consumim i on ho comprem, quina marca triem, en quina botiga confiem, on deixem els nostres estalvis, etc. estem adquirint petites accions que determinaran –especialment en època de crisi– el futur de les empreses que ens envolten. Diuen que els llatins som de queixar-nos molt però de reclamar poc. I és cert, hauríem de ser molt més exigents amb allò que no ens agrada, però també molt més responsables perquè, com a petits accionistes potencials de tot el món, també tenim una responsabilitat en l’estat de la nostra economia, encara que només sigui a nivell microscòpic, posant els nostres diners allà on ens agrada com fan les coses, als colmados, carnisseries, llibreries, perruqueries, hotels, etc. que, si poguéssim –i podem– salvaríem d’aquesta enorme purga en què s’ha transformat la crisi.

Advertisements

2 thoughts on “Accionistes

  1. Yvan,

    Estic d’acord que compran productes donem suport ala política i la manera de fer de l’empresa a qui els comprem. El problema és que no sempre tenim la bona informació per triar a qui fer confiança.

  2. Totalment d’acord Jordi… Ser socialment responsable és tan feixuc… que desmoralitza. No rau aquí, de fet, la clau de l’èxit del sistema? (un sistema que, per cert, és pervers perquè tots els llibres d’economia estan d’acord en què perquè el liberalisme sigui liberalisme cal una bona informació, un fet que, com tu bé constates, no es dóna ni de bon tros…). Totalment d’acord amb el teu comentari, insisteixo.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s