Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Desinformat

Deixa un comentari

Diumenge a la nit, vuit del vespre: els espanyols ja han decidit el seu futur municipal. Anem a veure com ha quedat la cosa, com ha afectat la crisi, el desgast, quina incidència té l’onada d’indignació que ha començat a omplir algunes places, a veure què passa d’estrany, d’inesperat. Que m’ho expliquin. Al menjador, tot a punt per al seguiment d’una nit electoral: un portàtil, la tele i la ràdio. De seguida, però, la decepció: el web d’El País que fa tard a tot arreu, el 3cat24.cat que no anuncia un sol resultat, TV3 que no arrenca, insistint malaltissament en les capitals provincials, ignorant la resta del mapa, llegint un per un els resultats que surten als gràfics, com si la imatge no tingués valor… Fins aquí problemes tècnics i de format. El que m’indigna, però, és la tria de persones que fan els mitjans per explicar-me les claus dels comicis: a RAC1, opinadors tot terreny, d’aquells que ara et critiquen en Mourinho, ara analitzen el fenomen Belén Esteban i ara assagen una teoria per explicar l’ascens de PxC; a TV3, segones espases dels principals partits catalans. Hem de sintonitzar la SER i Catalunya Ràdio per trobar algun politòleg (un per cadena, no ens passéssim) que, a més, han de mirar de colar els seus comentaris entre l’allau de dades i les reaccions dels polítics… En resum, que ningú m’acaba d’explicar res d’interessant, ningú em permet entendre què passa. Parlem de crisi del periodisme, de desencantament ciutadà envers els polítics i els mitjans espanyols opten per foragitar l’anàlisi i distribuir tot el temps mediàtic entre periodistes i polítics. Una llàstima…

Participa! Comenta el post!