Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

El conseller que (encara) balla

Deixa un comentari

20-2-6 o 21-2-5? La nostra llei electoral no ens dóna prou arguments com per defensar amb rotunditat una o altra composició exacta del Consell General

Excepte a Polònia, on tot s’ho prenen a conya i el ball és literal, un conseller que balla és aquell que, en unes eleccions, s’atribueix alternativament –a mesura que avança l’escrutini— a un o més partits en funció d’un grapat de vots que ara donen un parlamentari per resta als uns i ara, amb una mínima variació, als altres i que no queda assignat definitivament fins que es tanca del tot el recompte. A casa nostra, en canvi, hem inaugurat una nova versió d’aquest ball: el que es produeix un cop tancat l’escrutini i el que es deu no a l’avenç atzarós dels recomptes electorals sinó a la perícia o imperícia dels encarregats de fer correspondre un nombre de consellers a un nombre de vots i, anant una mica més lluny, als buits legals d’una llei electoral incompleta i poc previsora.

L’objectiu d’aquest article, per tant, no és ni explicar ni qüestionar l’errònia distribució d’escons oferta pel Govern durant tota la nit electoral (el ja famós 21-2-5 que, ben passada la mitjanit, va quedar rectificat en el 20-2-6 actual): el relat que en fa Toni Farrero al seu bloc (blocs.diariandorra.ad/tfarrero) és, en haver viscut totes les etapes del procés de rectificació, insuperable. El que pretenem aquí, doncs, és qüestionar tant el 21-2-5 inicial com el 20-2-6 erròniament definitiu. El que vull dir és que amb la rectificació a 20-2-6 no s’exhaureix el debat sinó que tot just comença. Això és així perquè la nostra legislació electoral (fàcilment consultable a http://www.eleccions.ad), no preveu (i per tant no aporta solucions ni protocols d’assignació) casos com el d’ahir en què, a la circumscripció nacional, un cop assignats els consellers a partir del quocient electoral (QE), quedi per repartir –a partir de la resta— un nombre de consellers superior al nombre de partits amb escons ja assignats.

Posem-hi dades: 1/ el cost de cada conseller (el QE) era, en aquests comicis, de 1108 vots; 2/ a partir d’aquest cost, el PS va obtenir 4 consellers (5397/1108), DA 7 (8553/1108) i ApC i els Verds cap; 3/ arribats a aquest punt, la llei indica a l’article 58 que “Si efectuada aquesta operació no s’haguessin cobert els catorze càrrecs de conseller general, els escons restants s’adjudicarien a aquella o aquelles candidatures que ja tinguessin representació i que tinguessin la resta o restes més elevades, en funció del nombre de vacants existents”. I aquí és on arriba el problema: ens queden 3 consellers per repartir i només dues candidatures que han passat el tall, el PS (amb una resta de 965 vots) i DA (797 vots de resta). Que cada candidatura s’emporta un conseller extra és indiscutible: el PS compta amb la resta més elevada (i, per tant, té dret a un nou conseller) i DA amb la segona resta més elevada (i, per tant, també té dret a un escó suplementari). Què passa, però, amb el tercer conseller a assignar? Res. La llei no en diu absolutament res. Buit legal. Assignar-li al PS sembla lògic i sensat atès que compta amb una resta superior a la de DA, i així va fer-ho el Govern la mitjanit de diumenge. Però ningú diu que una llei electoral hagi de ser lògica o, millor dit, les lleis electorals no es mouen per criteris de sentit comú sinó de decisió política. Si qui manés fos la lògica, la llei preveuria que l’escó en joc anés a parar a ApC que, amb 1040 vots, compta amb una resta molt superior a la del PS o DA (i encara més si considerem que aquests ja han ‘gastat’ la seva resta per obtenir un escó suplementari), però no, la llei és clara en aquest aspecte i parla, ja ho hem vist, d’adjudicar-ho a candidatures “que ja tinguessin representació” guanyada a partir del QE perquè el criteri de la llei és polític (limitar el nombre de partits representats) i no lògic. Per tant, pensar que l’escó en discòrdia ha d’anar al PS perquè disposa d’una resta més elevada no és ni més ni menys legítim que assignar-li al mateix PS perquè és el partit, dels dos que queden, amb una representació menor (i així es lluita contra les majories absolutes) o assignar-li a DA perquè és qui disposa de més vots totals (i així es reforcen els lideratges forts). De fet, si interpretéssim que, per obtenir els dos consellers extres, tant el PS com DA ‘gasten’ les seves restes respectives, tots dos quedarien empatats amb una resta de zero, fet pel qual la llei preveu (de nou a l’article 58): “Si es produís un empat en l’adjudicació de restes, es resoldria en favor de la candidatura amb més nombre de vots absoluts. Si també en nombre de vots absoluts es produís un empat, es resoldria per sorteig”.

Per tant, insisteixo, assignar-li el catorzè conseller en joc a la circumscripció nacional al PS sembla lògic, té un sentit, però és al·legal, tan al·legal (i lògic) com si es decidís atribuir a DA per comptar amb un nombre de vots absoluts superior. Potser la decisió més sensata seria sortejar-lo i la més polèmica no assignar-lo però aquestes dues sortides tampoc ens traurien de l’al·legalitat. La nostra llei, doncs, no ens permet afirmar de manera rotunda cap resultat final: tan lògic i al·legal és el 21-2-5 com el 20-2-6 o el 20-2-5. Per sort dels uns i desgràcia dels altres, aquesta situació ens agafa amb una distància insalvable entre les dues forces que es disputen aquest catorzè conseller que fa que la situació no passi de l’anècdota. Estaria bé, però, no esperar a què la l’escenari es repetís amb un resultat de 15-13 per omplir aquest buit legal. Demostraríem molt poca responsabilitat en una matèria extremadament sensible.

Publicat originalment a la Tribuna de la secció d’Opinió del Diari d’Andorra el 5 d’abril del 2011

Anuncis

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s