Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Incògnites

2 comentaris

Que aquesta no és la campanya ideal per defensar que allò que hauria de fer decidir el sentit del nostre vot són les idees abans que les persones (o els personatges) resulta evident. Ens agradi o no, aquesta és, per damunt de tot, una campanya de cares, amb reaccions populars exageradíssimes als diferents fenotips candidats (totes elles dignes d’un estudi aprofundit de comunicació política): la cara que més rebuig genera (per sobre, fins i tot, de barreres ideològiques: són ja moltes les persones a qui sento dir que el programa del PS ja els està bé però que no poden amb l’actual cap de Govern i algunes les que dubten entre votar els Verds o DA per evitar aquesta cara en concret o que ni tan sols vinculen PS i Bartumeu, com si aquest últim fos un ens a part) i la cara hipnòtica (no crec exagerar si considero que cap assessor polític hauria triat Martí entre un càsting anònim de candidats amb ganxo i carisma i, vet aquí que fa dies que, entre molts joves descontaminats del procés polític –els indecisos originals, verges encara electoralment– i que encara no han tastat la literatura propagandística que aquests dies omple les bústies, la frase més repetida és: “A mi m’agrada el Martí”). El perquè em resulta una incògnita interessantíssima: d’on treu una població que de manera majoritària consumeix escassament mitjans de comunicació locals i compta amb pocs ascendents familiars interessats o implicats en la vida política nacional una opinió tan clara, tan radical sobre les dues cares principals d’aquestes eleccions? On, quan i com neix aquesta idea? D’on surten els rumors? Com es creen les opinions?

Anuncis

2 thoughts on “Incògnites

  1. El Toni Martí és una persona del poble,molt propera, que escolta i sent com un del poble. La gent necessita això, veure’s identificat en la classe política, que moltes vegades és tan distant. I si és capaç de fer-ho tan bé com a Escaldes, que jo crec que sí, perfecte. Tots hi sortirem guanyant. la gent vol fets i ell els ha demostrat

  2. Andorra té molts problemes, però un d’ells és el que farà que aquest país tant bonic acabi arruïnat i buit, i és que la gent de a peu vota no per convicció, sinó que ho fa sense llegir el que proposen i al final s’acaba votant el mateix que vota la família o algú que s’admira o senzillament perquè se sap que moltes persones votaran un partit i per tant un sent que el vot pot acabar sent útil.
    Doncs bé, aquestes persones de les parlo, en el fons fan bé, perquè jo m’he llegit totes les propostes i sincerament soc molt escèptica amb tot el que es diu.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s