Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Models d’èxit

4 comentaris

Cada cop que un jove brillant –amb una formació sòlida i un futur prometedor– fa el pas de treballar, de manera assalariada, per a l’administració, a una part considerable del país se li regira l’estómac. Cada cop que un jove decideix aspirar a una plaça fixa dins l’administració, deixa de ser brillant, deixa de ser una promesa, i passa a ser, a l’instant –sense possibilitat de recórrer–, un aprofitat, un penques que s’ha deixat anar, que pretén viure del sistema, de nosaltres, dels nostres impostos. Ara i aquí, un jove, si vol que se’l prenguin seriosament tan sols té una sortida: ha de ser emprenedor. Emprenedor. La paraula de moda, el títol del nostre model ideal d’èxit, el cognom dels que salvaran el país de la crisi i de la misèria. Emprenedors. Això és el que haurien de ser els nostres joves, emprenedors i no aprofitats, clama el discurs oficial de les tertúlies i els fòrums d’opinió. El discurs que exalça el model d’èxit de l’emprenedor, parlo sense cap mena d’ironia, em sembla impecable i, sobretot, necessari: i tant que ens calen emprenedors! El problema és el del model únic combinat amb el dilema del peix que es mossega la cua: si a aquells que excel·leixen en la seva professió només els recomanem la via emprenedora, si reservem l’esfera pública a aquells que no volen treballar, quin servei públic esperem trobar-nos demà? No seria més sensat incentivar, en paral·lel al model d’èxit de l’emprenedor, un model basat en el treballador públic que creu sense fissures en el servei públic, amb una ètica marcada de servei a la ciutadania? O és que, simplement, considerem que la gent així no existeix?

Advertisements

4 thoughts on “Models d’èxit

  1. L’Yvan sempre fa unes bones reflexions. Estic d’acord que el treballador public està menyspreat en la valoracio de la seva feina. De totes maneres crec k el fet de tenir el seu puesto assegurat i no discutit és un problema. La valoració hauria de ser objectiva, cosa molt dificil. No es pot creure en el servei public mentres que els responsables del mateix se n’aprofitin. Mentres hi hagi dubtes sobre la honestitat dels responsables..els que estan per sota han de tenir un bon exemple. Igual que al sector privat, si el teu jefe es un inutil, doncs perds la motivacio.
    Bons profesionals al servei public imprescindible.
    Bona feina Yvan!!

  2. Yvan no t’ho prenguis malament home! tu ets funcionari de l’Administració andorrana però no per això t’has de sentir atacat! És cert que tens la vida resolta i seguretat…per això pots permetre’t el luxe de parlar dels que no són tan afortunats com tu.

  3. @Moi
    Totalment d’acord Moi! El maleït “puesto assegurat” es va concebre (aquí i arreu) com a una garantia per evitar que la continuïtat dels treballadors públics depengués de la voluntat arbitrària del polític de torn, dels amiguismes, etc., però és evident que la mesura s’ha pervertit i ara és un refugi per a tots aquells que s’han colat a l’administració i que es pengen dia sí i dia també sabent que és molt i molt difícil no solament que els facin fora sinó simplement que els obrin un expedient…
    Hem de lluitar per aconseguir trencar amb la idea que l’administració pública només és atractiva per a tots aquells que no tinguin ganes de treballar, que algú amb voluntat de servir la resta de ciutadans amb ganes i honestament també hi té lloc. I això no ho aconseguirem camuflant el que passa dins sinó canviant allò que passa dins (en alguns casos) eliminant la clàusula d’ “intocabilitat” (el “puesto assegurat”) dels funcionaris, acomiadant tots aquells que s’ho mereixin i salvant, així, la imatge de la resta. Així, de passada, els serveis públics podrien tornar a ser un lloc atractiu per tots aquells que creguin en què un bon servei públic és necessari. Si no arribem a captar aquests últims i tan sols conservem els que escalfen la cadira (confio, realment, en què són una minoria), les conseqüències seran terribles…

  4. @julià
    Hola Julià! No pateixis, no em sento atacat. Efectivament, sóc professor de Formació Andorrana i, des de fa un parell d’anys, després de passar un edicte força concorregut, amb un total d’unes deu proves, i després de passar un any de prova que implicava, entre d’altres, la superació d’un postgrau, sóc funcionari del ministeri d’Educació, amb un salari netament per sota del salari mitjà d’Andorra. És cert, però, com bé dius, que gaudeixo de seguretat, tot i que em trobaràs del teu costat si el que defenses és que els funcionaris no tinguin la seva feina assegurada si no la fan ben feta, és un tema que m’escandalitza… El cas –per això aquest llarg aclariment– és que és pot ser funcionari i ser crític i autocrític i es pot ser funcionari i no cobrar ni 3000 ni 2000 euros.
    Pel que fa a l’elecció de temes, t’agrairia que em respectessis el dret a poder escriure sobre allò que consideri que és oportú. Fixa’t en un parell de coses siusplau:
    1/ l’article no és una defensa dels funcionaris, és una defensa de la necessitat d’un servei públic compromès, honest i de qualitat.
    2/ per sort, com les hemeroteques existeixen, podràs comprovar que al llarg dels onze anys que fa que escric al Diari, he defensat el servei públic quan era estudiant, becari precari, treballador del sector privat, treballador públic eventual i funcionari.
    Considero, per tant, que treballi del que treballi, mentre aquest Diari continui confiant en mi per omplir una columna a la setmana, puc continuar parlant dels que guanyen més que jo i dels que guanyen menys que jo.
    Lamento l’agror de la resposta, però és que sempre m’ha resultat un pèl molesta tant la gratuïtat dels comentaris (tots, no els que s’adrecen a mi) com la pretesa autoritat moral que fa que alguns es creguin autoritzats a decidir de què poden i no poden parlar la resta…

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s