Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

On quedem?

4 comentaris

Si demà –sense més consignes, sense més precisions— ens citéssim tots plegats al pont del Prisunic, pocs de nosaltres ens acabaríem trobant. Perquè la cita fos efectiva, amb alguns hauríem de quedar “allà on hi havia el New Park, al pont on hi havia el Baviera”, amb d’altres “al pont de sota del pont de les boles, allà on ara hi han posat l’escultura aquella del rellotge del Dalí” i amb d’altres, simplement, “a la rotonda” –amb un èmfasi imprescindible en el la, per evitar confusions al país de les rotondes… Així, mentre diverses generacions continuaran quedant “davant del Monsa”, les noves, si volen trobar-se al mateix espai, quedaran “una mica més amunt de l’Illa, passat el Kilvil”. Totes les nostres referències espacials ens situen en l’espai, sí, però també en la memòria. Memòria personal, de la nostra Andorra, sumant-hi, a més, algunes referències que ens superen però que, a força de sentir-les esmentar a les generacions que ens precedeixen, hem acabat fent nostres… Memòria de la nostra terciarització radical, del nostre creixement salvatge, desordenat, ansiós i emocionant. Una terciarització, un creixement sovint més ràpid que la memòria mateixa, que va obrir, liquidar i reobrir comerços a indrets fins aleshores abandonats. Per això bona part dels nostres punts de referència són comercials i, per tant, subjectes a una transformació constant. Per això podem traçar una història improvisada del nostre segle XX únicament a partir dels llocs de referència. De tots els punts, però, n’hi ha alguns de cardinals; us imagineu quedar pel centre quan ens tanquin l’Escale, el Pyri, el Roc Blanc o l’STA?

Advertisements

4 thoughts on “On quedem?

  1. El pas del temps ve acompanyat de transformacions, i canvis.
    A cada generació li correspon un nom del lloc de trobada.
    Nosaltres som de la generació de “l’Escale, el Pyri, el Roc Blanc o l’STA” i també del Prisunic !!!

  2. Generation Prisunic!!!!

    Quedem al Casablanca?? o al Juventus?? es que el New Park es molt car!!! jajajaja

    quins records!!!

  3. I no oblidem quan quedàvem al cafè de la plaça (entenent així, la Plaça del Poble a Andorra la Vella). Aquell cafè autèntic de poble on preniem una coca-cola després de sortir del col.le o de l’institut i on anàvem a veure aquell noi o noia que ens feia gràcia. Això ja s’ha acabat. Ara la gent diu ‘quedem al Bondia de la plaça del poble’, un lloc fred, sense caliu i sense encant on els cambers canvien cada mes i no tens mai l’oportunitat que et coneguin i els coneguis com antigament passava al cafè de la plaça amb el Toni, el Lázaro, la Belén i el Ricard, aquest darrer, una bellíssima persona que feia els millors entrepans del món i sempre tenia un somriure per tothom.
    Per cert, una abraçada allà on sigui…

  4. No l’havia llegit.
    M’ha fet revenir a la memòria diferents llocs que ja no existeixen però que van ser una referència per nosaltres, alguns d’ells veritables institucions del moment.
    He sentit una mena de calfred que m’ha produït encara més nostàlgia.
    Tot i així estic escribint amb un somriure a la boca.
    Senzillament genial Yvan.

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s