Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària…

Roig abrasiu

3 comentaris

Avui podríem dir que bla, que bla bla o que bla bla bla, que tant seria… És un dia ideal per treure la destral i repartir castanyes a tort i a dret, fins i tot inventant-nos acusacions o insultant qui ens plagui sense filtre, que ningú ens denunciaria simplement perquè ningú ens llegirà. O per dedicar-li tot just deu minuts a la columna, enllaçant paraules sense sentit, amb l’únic objectiu d’arribar als 1.578 caràcters amb espais sense cap estructura, sense cap idea guia, sense cap argument, cobrant igual però amb el mínim esforç. Avui tant és el que escrigui, només importa la Roja, España o el futbol. També podria mirar d’enganyar el lector, i posar qualsevol titular relacionat amb el triomf mundialista de la selecció veïna, copiat d’algun altre lloc o inspirat en alguna tertúlia de ràdio esportiva, simulant que sóc tot un expert en això del futbol, i després redactar un text que no tingui res a veure amb el titular, un text-denúncia d’un tema sensible per a mi, a veure si així aconsegueixo lectors d’un sol ús que s’empassin el meu missatge. Màrqueting al poder! Tant és. Arribat el juliol i sumada la competència deslleial del futbol, aquesta deu ser una setmana negra per als columnistes locals. Als tímids, aquells que escrivim amb la voluntat secreta de no ser llegits, ja ens va bé. El problema no som nosaltres. El problema és que una víctima de violència domèstica o un poble indignat també són menys visibles quan juga la selecció espanyola i passen al darrere de mitja hora de notícies sobre casaments entre holandesos i espanyoles, pops endevins o històries holywoodianes de porters i reporteres.

Anuncis

3 thoughts on “Roig abrasiu

  1. no crec que a Andorra us tingueu que preocupar de la maleïda roja, o és una crítica precissament?

  2. sóc català i independentista però no vull que catalunya s’anexioni a Andorra quan siguem independents

  3. @Carlos
    Sí, aquest post pretenia ser una crítica al tractament excessivament sobredimensionat de tot allò ‘rojo’ als mitjans de comunicació de l’Estat espanyol i, per extensió, als de les seves sucursals culturals (com Andorra). Sobta (i indigna) que l’únic article que he trobat aquests dies que s’hagi dignat a analitzar el tractament / seguiment informatiu de la selecció espanyola, fos un article de crítica a la ràdio pública balear (IB3) per “amagar” el pas de la ‘roja’ a les semifinals (per “amagar” entenen no obrir el butlletí horari amb aquesta notícia, destinant-la, en canvi, al bloc esportiu). En fi… Sigui dit que sóc mooolt culer i el tractament de tot el tema Barça també em sembla, gairebé sempre, excessiu!

Participa! Comenta el post!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s